Tal dia com avui de l’any 1208, fa 818 anys, en un camí forestal entre la vila de Sant Geli del Llenguadoc (a quinze quilòmetres al sud de Nimes) i la riba esquerra del braç esquerre del riu Roine, era assassinat Pere de Castellnou, legat pontifici nomenat per a negociar el reintegrament dels càtars a l’autoritat eclesiàstica de Roma . Pere de Castellnou retornava a Roma per a informar el pontífex Innocenci III. El Papa va acusar Ramon VI —comte de Tolosa i principal protector dels càtars— de ser al darrere d’un crim que havien comès uns desconeguts a negra nit. Innocenci III va proclamar que els assassins eren uns escuders del comte de Tolosa i ho va convertir en el pretext que buscava per a iniciar la guerra d’extermini dels càtars . Pere de Castellnou era un monjo llenguadocià de l’orde del Cister , que formava part de la comunitat monàstica de Fontfreda (vescomtat independent de Narbona, vassall del Casal de Barcelona), que havia mantingut converses amb diversos barons feudals del territori, i especialment amb el comte Ramon VI de Tolosa. Les converses amb el tolosà havien acabat molt malament i Castellnou —esperonat pel seu patró, el Papa— havia excomunicat el comte Ramon. Segons la documentació pontifícia, el comte tolosà hauria acomiadat el legat pontifici amb una premonitòria sentència: “Aneu amb compte; pertot on anireu, per terra i per aigua, no us perdré de vista”. No obstant això, mai ningú no va provar que els assassins de Castellnou fossin enviats per Ramon VI de Tolosa. Però això no impediria que Innocenci III declarés la guerra als càtars i als seus protectors . Durant els anys següents (1209-1229), les forces pontifícies i franceses (aliades del Papa) arrasarien el Llenguadoc. A Besiers van assassinar 20.000 persones i a Carcassona, 10.000. En aquest darrer cas, les fonts relaten que els soldats pontificis (mercenaris arribats d’arreu d’Europa) van arrencar els ulls a un grup de supervivents, excepte a un, que el va deixar guerxo, perquè dirigís la comitiva i recorregués el país explicant el destí que esperava als càtars.