Una de les bases principals del sistema de finançament autonòmic vigent des de fa anys és que la majoria dels recursos que aquest concedeix a les comunitats autònomes (els ingressos que obtenen pels impostos cedits totalment o parcialment per l’Estat) es posen en comú majoritàriament (un 75%) i després es reparteixen en funció d’un concepte conegut com a població ajustada, que no coincideix amb la població real de cada territori. Així les coses, el nombre d’habitants bruts es corregeix a partir d’una sèrie de variables de diferent ponderació que influeixen en el cost per prestar els serveis públics com és el cas de la sanitat, l’educació i la dependència que té cada comunitat i, per tant, en les seves necessitats de finançament. Seguir leyendo... .