La retòrica del president Donald Trump sobre l ’ Iran sembla obrir un nou capítol de tensió , un joc perillós que combina moralitat, estratègia i espectacle mediàtic. Després de setmanes de crítiques al règim teocràtic per la repressió dels manifestants, Trump ha deixat clar que considera una “obligació moral” intervenir si l’Iran executa els seus ciutadans pacífics, segons recull CNN. Però les advertències no són compromisos concrets, i la seva execució efectiva planteja riscos que podrien superar qualsevol avantatge. Segons l’exsecretari de Defensa i exdirector de la CIA Leon Panetta, citat per la mateixa cadena nord-americana, “el president ha indicat als iranians que rebran ajuda. Per això, crec que és obligació del president fer alguna cosa”. Panetta no parla d’una invasió a gran escala, però subratlla que la credibilitat dels Estats Units depèn de mostrar suport als manifestants. Aquesta combinació de moralitat i pressió estratègica és típica de Trump: una barreja d’urgència humanitària i oportunitat geopolítica. Les dades de la repressió Les dades sobre la repressió a l’Iran són alarmants . Amb més de 2.400 morts reportades i un tall generalitzat d’internet que dificulta verificar els fets , la violència del règim és clara. Experts com Karim Sadjadpour, del Carnegie Endowment for International Peace, recorden que les reiterades amenaces presidencials han elevat les expectatives dels manifestants. “Molts prenen seriosament les seves paraules i esperen, almenys, un escut americà contra aquest règim brutal”, assegura Sadjadpour també a la CNN. Gent passejant davant d’un mural que representa el líder suprem iranià, l’ayatol·là Ali Khamenei, i l’ayatol·là Ruhollah Khomeini, a Teheran / EFE Estratègicament, Trump podria veure una finestra d’oportunitat . El règim iranià és feble per manca de recursos, l’edat avançada d' Ali Khamenei obre escenaris d’incertesa, i la guerra amb Israel ha erosionat la capacitat regional del país. La història recent mostra que l'Iran ha estat colpejat per diversos fronts, i molts dels seus líders militars i intel·ligents han desaparegut després de conflictes com la guerra israeliana de l’any passat. Tot plegat podria semblar el moment ideal per intentar desestabilitzar un règim que fa anys amenaça els Estats Units i els seus aliats. Però la història i la geopolítica ofereixen advertències clares. La intervenció americana al Vietnam, Iraq, Afganistan o Líbia mostra que fins i tot raons aparentment sòlides poden desembocar en fiascos complexos . Els impactes inesperats són freqüents: el que comença com un gest simbòlic pot convertir-se en un desastre humanitari i diplomàtic. Com recorda l’experiència d’Obama amb les protestes del Moviment Verd el 2009, intervenir de manera precipitada pot donar arguments al règim per intensificar la repressió. Capacitat material dels EUA limitada La capacitat material dels Estats Units també és limitada. Els recursos militars ja estan distribuïts: una gran armada al voltant de Veneçuela, avions estacionats a bases al Pròxim Orient i grups de portaavions en altres punts crítics , segons l'US Naval Institute. Això complica qualsevol operació que requerís desplegar forces de manera immediata i efectiva. La complexitat del terreny polític i militar iraniana no és comparable amb la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que Trump sovint evoca com un èxit rellevant. Hi ha un altre dilema clau: la coherència política. Trump ha pressionat per la democràcia a l’Iran mentre ha ignorat l’oposició democràtica a Veneçuela. Aquesta dualitat posa en dubte la narrativa humanitària i genera preguntes sobre prioritat, ètica i credibilitat internacional. Malgrat això, la seva personalitat impulsiva i la inclinació per les accions espectaculars fan pensar que li seria difícil resistir la temptació d’actuar. Finalment, com ell mateix admet amb la seva característica franquesa: “Fins ara, el meu historial ha estat excel·lent, però mai se sap”. Aquesta frase resumeix la paradoxa de l’estratègia Trump: confiança en la mateixa audàcia combinada amb incertesa absoluta sobre les conseqüències. Qualsevol moviment sobre l’Iran serà un equilibrisme entre suport als manifestants, riscos geopolítics i la capacitat real de protegir els ciutadans sobre el terreny. En resum, la situació amb l’Iran és un poliedre complex: moralitat, oportunitat, percepció internacional i capacitat militar es barregen . Trump es mou entre promeses de protecció als manifestants i la temptació de fer història amb una acció decisiva. Però l’experiència global recorda que la realitat mai és tan simple com un titular i que, quan un president juga amb foc internacional, la incertesa és l'única certesa. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!