Aquest dijous fa una setmana de l’encaixada de mans entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras que certificava l’acord d’un nou model de finançament que suposarà que Catalunya rebi 4.700 milions d’euros més a l’any . En aquest temps, han passat moltes coses. Des de la presentació del nou pla per part de la ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero, al rebuig frontal de la dreta i els barons autonòmics del PP i dels presidents de totes les comunitats -incloses les socialistes- excepte la catalana, però especialment, és el rebuig de Junts per Catalunya el que condiciona la seva futura tramitació al Congrés. El debat en l’espai català –amb el rebuig de Foment del Treball i veus com la d’Artur Mas demanant un acord de país per aprofitar l’aritmètica favorable a Madrid per millorar un finançament que es considera insuficient– segueix dia sí i dia també. D’una banda, ERC -amb la connivència del PSC- insisteix a vendre l’acord com un avenç significatiu : més recursos, ordinalitat reconeguda i un pas més cap a més capacitat fiscal de la Generalitat, tot i admetre que no és un concert. I de l’altra, Junts insistint a fer pedagogia sobre els motius del seu ‘NO’ frontal i combatre la idea que no es tracta d'escollir entre rebutjar 4.700 més per a Catalunya, sinó que cal mirar molt més enllà, “ amb perspectiva i ulleres generacionals”, com ha explicat Jordi Turull en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, on insta a ERC a aprofitar el moment d’una aritmètica política favorable per acabar amb “l’asfíxia premeditada” que pateix Catalunya. “Patim espoli fiscal, d’inversions i de talent, i ja n’hi ha prou”, ha clamat Turull, que si bé accepta que “hi ha hagut un acord, és legítim”, i que “és una millora, perquè rebre un euro més ja ho és”, no és suficient per cobrir les necessitats que té Catalunya, i “la supervivència de Pedro Sánchez no pot anar a costa de la supervivència de Catalunya. Som 14 diputats, aprofitem-ho”. “Ens juguem el finançament d’una generació” Queden molts mesos al davant per agafar posicions abans que el nou model hagi de passar pel Congrés convertit en una nova llei orgànica, tot i que la seva tramitació enfronta obstacles parlamentaris i territorials significatius . Però el primer de tots, és fer moure la posició enrocada de Junts que, ara per ara, “amb el que hi ha acordat, i sense veure la lletra petita, és un no claríssim i rotund” . Però és que la formació independentista, no renuncia a fer canviar de parer als republicans, i per això, Turull, tot i tornar a criticar un acord que “no respon a cap de les expectatives del que van passar com a condició (per a la investidura): no hi ha singularitat, no garanteix l’ordinalitat ni hi ha més sobirania fiscal com tenen altres comunitats”, ha allargat la mà per incidir en la idea de fer un front comú a Madrid per combatre “l’asfíxia fiscal que pateix Catalunya”. “Ens juguem molt, ens juguem el finançament d’una generació”, en una situació “d’asfíxia premeditada”, que no resol un model que “és una simple actualització” del que hi ha ara, que és del 2009 i que fa gairebé vint anys que està caducat. “Ens trobem que Catalunya ja no es pot permetre més aquesta asfíxia, perquè té unes necessitats educatives, sociosanitàries i ha d’afrontar reptes del segle XXI com l’envelliment”. Unes necessitats, que no solucionen aquests 4.700 milions més anuals que rebria Catalunya amb el nou model, i que per ERC és prou motiu per considerar el nou model un bon acord, que millora el que hi ha ara, però que per Junts és pa per avui i gana per a demà. “No renunciem a 4.700 milions, el que no volem són més de 14.000 milions que se’n van i no tornen” , ha assegurat el secretari general de Junts, en referència al dèficit fiscals que arrossega Catalunya. Els 14 vots que Junts vol multiplicar En aquests números està la clau d’aquest front comú que poden fer els independentistes, amb els seus 14 vots al Congrés, que Junts creu que es poden “multiplicar” si juguen bé les seves cartes, i aquestes impliquen aprofitar la “debilitat política” d’un govern que “vol continuar ” i que necessita aquests vots. “El context polític ens és favorable; difícilment el tindrem com el d’ara”, insisteix Turull, i aquesta voluntat de fer “front comú en temes nuclears de Catalunya” ja es va traslladar a ERC fa dies, però els republicans no van voler escoltar aquests cants de sirena abans de les reunions que va mantenir amb el PSOE i Sánchez per tancar l’acord que porta la signatura de Junqueras, perquè “potser ja ho tenien tancat”. Per Junts, però, no és tard per parlar. Tot i que inicialment va dir que si ho era per la reunió que Junqueras proposava a Carles Puigdemont a Waterloo , una trobada a la qual Turull ha restat importància –“no era per parlar del finançament”-- i que era per aprofitar un viatge del líder d’ERC a Brussel·les; una proposta de trobada informar que li va fer arribar “per Signal per privat” i que Junts se la va trobar publicada “a un diari”. Ara d’endavant, però, Junts obre la porta a “parlar, evidentment que sí”, “nosaltres volem seure, ens estem jugant molt i les necessitats i reptes de Catalunya són increïbles”. Ambició, en lloc de resignació El que demana Junts, però, és que ERC no es conformi amb el que ha pactat, que tingui ambició de mires, perquè el que s’ha aconseguit ara “no soluciona els problemes sistèmics de Catalunya” i s’ha de ser més ambiciós, com afirma Artur Mas, que fins i tot “va cridar a una mobilització de tot el teixit productiu del país”, ha recordat Turull. “El que es va prometre i el que s’ha aconseguit és l’abisme, i ells ho reconeixen” , afirma el secretari general de Junts. “ Hi ha molt missatge públic de resignació, i s’ha d’anar des de la màxima ambició possible” , recordant que així “ pots tirar parets mestres”, com va passar quan CiU, liderada per Jordi Pujol, va aconseguir acords clau durant l’anomenat Pacte del Majestic que va facilitar la investidura de José María Aznar, a canvi de transferències de competències i reformes fiscals per a Catalunya, com la supressió del servei militar obligatori, la cessió del 30% de l’IRPF per a les autonomies, o la transferència de Trànsit, l’INEM o avenç de competències pels Mossos d’Esquadra. Amb el PSOE, res a parlar La voluntat de parlar amb ERC no la té Junts amb el PSOE. “Fins que no compleixin el que tenim acordat, no tenim res a parlar”, i entre aquests acords pactats, explica Turull, estava el de què publicarien les balances fiscals per tenir la radiografia del que aporten i reben les comunitats autònomes, “i que tot el conjunt de l’Estat fos conscient de l’espoli que pateix Catalunya”. Unes balances fiscals que Junts considerava “imprescindible” abans de pactar qualsevol model de finançament, perquè fer-ho a l’inrevés, suposava que “primer disparo, i després apunto. És com si ara fem un tractament i després mirarem quina malaltia té”. Aquestes balances fiscals confirmarien que el que s’ha aconseguit ara, afirma Junts, “és una simple actualització de l’IPC dels anys que tenim de retard”. En el mateix marc injust es trobaria la condonació del FLA de 17.000 milions a Catalunya , que Junts considera “una perversió” perquè “quan es queden 20.000 milions que són teus, i com que no arribes t’has d’endeutar i a sobre et cobren interessos”, però que tot i la negativa inicial, no descarta que es pugui acabar aprovant, “Canvi d’opinió?, més val això que un puntada al ventre, que diuen, però hem avisat que el primer que volem és que no es posi dins d’una llei òmnibus, sinó que vingui de manera específica, i després decidirem” . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!