Dijous passat, dia 8 de gener, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, van anunciar des de la Moncloa que havien arribat a un acord sobre un nou model de finançament. Més enllà de la fotografia, que interessava molt a tots dos líders, no hi va haver una explicació dels detalls de l’acord. Dijous es deixaven focus i micros per a Junqueras i seria divendres quan la ministra d’Hisenda donaria la versió de la Moncloa. I el que es va mirar de situar en l’opinió pública per part d’Esquerra Republicana va ser una xifra i una idea: 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i que es respectaria el principi d’ordinalitat en la distribució de recursos. La crítica política no es va fer esperar, ja que hi havia una evidència: ERC havia investit Illa president amb el compromís que s’avançaria cap a un model de finançament molt proper al concert econòmic i el que es va acordar no ho és . La crítica més tècnica o estrictament econòmica es va fer esperar fins que la ministra i candidata del PSOE a les pròximes eleccions a Andalusia —què podia fallar?— no va sortir al migdia a explicar els detalls del que Sánchez i Junqueras van acordar. L’explicació no va deixar cap dubte: no es tracta d'un concert econòmic, Catalunya no recaptarà els impostos , el sistema no dona cap privilegi exclusiu a Catalunya, l’ordinalitat veurem per quin principi de població es mira, etc. Una ganga. El sistema de finançament no va de diners sinó de poder ERC i molts sectors polítics i periodístics propers a aquesta formació, o propers al PSC o almenys propers a fer el que calgui perquè s’aguanti el govern de Pedro Sánchez a Madrid i el de Salvador Illa aquí, van posar l’accent en “més diners” . I van començar a acusar gairebé de mals catalans a tots aquells que vam criticar l’acord per insuficient. Com si no fes vint anys que, amb el debat de l’Estatut, vam aprendre que el sistema de finançament no va de diners sinó de poder . Mentre tot això passava, a Foment del Treball s’havien escoltat les explicacions de la ministra Montero i van emetre un comunicat que fixava ben clar el seu posicionament: la proposta de finançament autonòmic és “clarament insuficient”. El president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, deia que la proposta “no resol els dèficits històrics i estructurals que té Catalunya en el seu finançament ni en la inversió en infraestructures” i reclamava un posicionament més ambiciós. “Que l’Agència Tributària Catalana recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni tots els impostos generats a Catalunya i amb capacitat normativa” . I recordava que “la manca d’inversió en infraestructures dels darrers 14 anys suposa un dèficit de 42.500 milions”. Mentre passava tot això sobre el futur del finançament del nostre país —acord, foto a la Moncloa, declaracions d’uns, explicacions dels altres, reaccions d’uns i contrareaccions d’altres—, el president Illa públicament no va dir res. Però ha transcendit que el mateix divendres a la tarda el president va trucar a Foment. La nota emesa per Foment no va agradar a Illa, que comptava que els agents econòmics i socials defensarien aquest acord, començant per la patronal catalana. La trucada —segons alguns mitjans— va ser per recriminar-li les formes del comunicat sobre l’acord entre socialistes i republicans. Es veu que la conversa va ser dura perquè el president tenia molt malestar i acusava Foment de “deslleialtat” . Aquest tipus de trucades fan lleig. Però passa. Que transcendeixin encara fa més lleig. Això no passa tant. I menys que la font sigui el Palau de la Generalitat. Què volen aquesta gent que truca de matinada? Atemorir la societat civil?, demostrar a l’amo que ens renya?