… Y si tengo que olvidarlas, bebo y olvido . Com a sommelier, us haig de dir que no hi ha vi que ens faci oblidar aquest escàndol. Miranda és la dona ideal, m’havien dit en un altre idioma . Per què? Era una pregunta retòrica per a algú que busca una procreadora, una dona a l’ombra que sempre somriu i parla poc. Es tracta d’aquest ideal de donna angelicata , rossa, ulls blaus, submisa, prima, el complement perfecte per anar al costat dels grans senyors importants. Però no ens enganyem: la joventut de l’acompanyant per lluir és un clàssic dels homes anomenats senyoros , sigui quina sigui la teva orientació sexual. Mentre que, quan una amiga s’ha tirat algú uns anys més jove, s’ha sentit culpable, ni que sigui de quatre anys menys. Quants Rubiales ha fet Julio Iglesias? —I no us fa vergonya anar amb algú desenes d’anys més jove? —he arribat a preguntar a un d’aquests homes de negocis. —No, en absolut, mostra el meu poder —m’han arribat a contestar. Jo volia dir-li que no, que amb altres ulls ens semblava molt ridícul. Imaginar-me el Julio amb vuitanta anys, ficant els dits a les parts íntimes de dones que podrien ser la seva neta, em deixa en xoc . Igual que em deixa sorpresa que la gent estigui tan impactada pel cas . L’acudit fàcil que va patir Leo DiCaprio als Globus d'Or sobre que les seves parelles no passaven els vint-i-cinc anys, no va pixar fora de test. El rei va despullat i ningú ho diu. Què passarà quan aquest actor es vagi fent gran però no les seves amants? No farà mal a la vista com les imatges que passen del Julito amb el filtre actual? Quants Rubiales ha fet Julio Iglesias? Infinits! Si feia això davant les càmeres, què no feia a darrere? Què faran ara tants fans declarats del playboy internacional? Que graciós que era quan es vanava de ser un pichabrava i que malament ara que és un abusador! Que fort quan vèiem les mateixes situacions i les havíem interpretat dient “és un seductor” i mai pensàvem com devia ser de terrible estar al seu costat. La Preysler no ha amagat mai que li va ser infidel, però tampoc n’ha fet un drama. Tot plegat, tenien tres fills i la vida de Julio girava al voltant del seu fal·lus . Atenint-nos al seu tarannà, era massa evident que aquest cantant d’èxit mundial li seria infidel! Aix, pobre, és que era un addicte al sexe! Doncs que vagi a teràpia com la resta dels mortals que volen conviure sense fer mal als altres! Però el fet és que la societat li ho permetia tot, perquè ho portava als mateixos gens. El Papuchi que tant ens feia riure dient “ raroraroraro ” tenia la mateixa malaltia . L’acudit del Papuchi amb les dues mulates-crosses feia riure. Vaitiare, la mítica exòtica xicota de l’Iglesias, va escriure Muñeca de trapo (obra que ràpidament es va descatalogar). Van començar la relació quan ella tenia 17 anys i va patir cosificació, patrons de control… La clàssica romantització del latin lover que ha estat amb més de 3.000 dones i que havia de practicar sexe molts cops al dia. Quants d’aquests homes s’han rigut del seu masclisme perquè era “un truhán ”? (Perquè, de senyor, poc n'hi queda). Quants han presumit del fet que havien triat la seva muller perquè era la que més temps aguantava fent-li sexe oral? Segurament els mateixos que paguen en negre al pare que no compleix amb la pensió d’aliments dels seus fills. Però eren altres temps, no? Com diu Ana Obregón, que diu que va viure amb ell un parell d’anys: “les dones es treien les calces quan entraven a casa”. Anita la fantàstica és cada vegada més indefensable, per molt que vulgui ser feliç a tot preu. Suposo que té el masclisme tan endins que encara necessita ser una Barbie geriàtrica que va ser amiga del Jeffrey Epstein i que defensa el seu ex, el conde Lequio. “ Perro no come perro” . Per sort, a l'equip hi té Ayuso i altri que defensen la legítima presumpta innocència de l’artista. Tots més preocupats pel Julito que per les víctimes explotades de totes les maneres per sous miserables . En paraules de la fisioterapeuta, en temps de pandèmia, en un país on encara la desigualtat és més palesa, diu que li va dir: "t'acomiado si no fas els meus desitjos". Et poden tocar les tetes, fer petonets on vulguin, et posen els dits al cul i no passa res. Afortunades perquè ho ha fet el gran (en tots els sentits) Julio Iglesias? Dones vulnerables i abús de poder: una merda de cupatge. Precisament, quan es van casar amb la Miranda en l’intimidat familiar i els seus múltiples fills, ella va tirar el ram a les assistentes. Quina paradoxa tot plegat! Un altre home que morirà sense la glòria que se li esperava: cancel·lat! A menys que els de la machosfera el tornin a posar en un altar al costat de Franco. —A veure, Picasso o Miró? —Picasso no, que no tractava bé les dones. —És igual! —els dic als meus fills—, era un gran artista. —Nosaltres volem bones persones Per sort, hi ha mirades que estan canviant malgrat sentir les coses que hi ha pel món, i el parachulomipirulo de Trump fa molta por. “El senyor Ramon empaita les criades”, deia la cançó popular. Com sentirem de nou els hits del cantant?