Una de les grans temptacions contemporànies és pensar que el món funciona com una màquina: que n’hi ha prou amb identificar els comandaments adequats, reduir el soroll i imposar una direcció clara perquè el sistema torne a funcionar. Aquesta idea ve de lluny. Naix de la mateixa arrel que va portar la ciència moderna a imaginar la natura com un mecanisme perfecte, previsible i desmuntable. Una metàfora extraordinàriament fecunda, però que amb el temps hem confós massa sovint amb la realitat mateixa.