Aquests dies de Nadal vaig rebre el llibre La cuina d’ Estamariu (i una mica de Bescaran) , un recull de receptes de la gent d’Estamariu i Bescaran editat per Edicions Salòria i impulsat per la Fundació Planes Corts amb pròleg de l’escriptor Albert Villaró. Són receptes diverses, d’aquí i d’allà, antigues i noves, com és la població d’avui, que és activa, movible i variada. N’hi ha que són fruit de la tradició i d’altres que, temps a venir, faran tradició. Hi trobareu 36 receptes dels veïns i veïnes dels pobles, distribuïdes en entrants, plats principals i postres. Els ingredients, sempre productes de la terra, dels que es troben als horts i al rebost: patates, fredolics, carabassó, ous, pernil, llom, llet … Cada recepta està encapçalada pel nom de pila del veí, i fa referència al nom de casa. Així, trobem el Jordi de l’Era de Cal Francí, el Piti del Paller, la Pila de Cal Bastida o la Maria de Cal Xanxo com a exemples. També explica els racons preferits del poble de cada veí. Tot plegat fa que sigui un receptari participatiu i especial de la cuina d’Estamariu. Cal felicitar la Planes Corts per aquesta iniciativa que busca, com tantes d’altres que fan al cap de l’any, unir els veïns del poble fent-los partícips i, en aquest cas, perquè no, recuperar part de les receptes que han generat, i ho continuen fent, connexió social. La cuina d’Estamariu (i una mica de Bescaran) és un bon exercici de fixació de la memòria oral i col·lectiva dels pobles. Eugeni Celery a Ca l'Eugene Per una altra banda, durant les festes de Nadal vaig rebre per sorpresa dues bones notícies: la primera, la continuïtat de la quarta generació de la cèlebre i centenària formatgeria Ca l’Eugene de la Seu d’Urgell pocs mesos abans del que havia de ser el seu tancament definitiu. La cosa va anar així: l’Eugeni Celery , col·laborador habitual de La Gourmeteria , actual propietari juntament amb la seva parella i tercera generació al davant de la botiga, estava a punt de complir l’edat de jubilar-se i, com és normal, anys abans va parlar amb la família per veure si algú estava interessat a continuar amb el negoci, però no va ser així: els dos fills de la parella, amb estudis acabats i feina, van decidir que no els interessava. L’Eugeni Celery és el cap visible actualment de Ca l'Eugene, en representa la tercera generació i és possiblement el millor especialista en formatges pirinencs de Catalunya Així, la sorpresa pocs mesos abans del tancament és que un dels fills ha canviat d’opinió i es quedarà a la botiga mantenint el llegat dels seus pares i avis. Aquesta notícia és més important del que sembla, perquè finalment la Seu conservarà la botiga més visitada de la comarca, veritables especialistes en formatges, una bona notícia per al comerç del poble, però sens dubte també per als veïns i veïnes i, d'altra banda, un bon reclam per als visitants que s’acosten a la Seu , molts dels quals ja són clients habituals de Ca l’Eugene , on podran triar entre les dues-centes referències de formatges artesans que habitualment tenen. L'Obrador by Magda L’altra bona notícia és que la Susanna , filla del Jose i la Magda, que van regentar durant dècades la famosa fonda Ignasi de la Seu d’Urgell , s’ha decidit a obrir un obrador de pasta fresca al mig del poble, justament a la plaça Patalín. El Jose, conegut xef de la comarca ara ja jubilat, ha compartit amb la Susanna els seus coneixements, que no són pocs, sobre com fer la pasta fresca, els seus farcits i les salses. Convé recordar que la sogra del Jose, àvia al seu torn de la Susanna, és Italiana i tenia la mà trencada amb el tema de la cuina italiana, igual que la Magda, i ja va compartir amb ells en el seu dia els seus coneixements quan estava a la fonda Ignasi. Per comprovar la qualitat de la pasta, aquests dies vaig encomanar la famosa lasanya verda que feia tants anys que no tastava, i dono fe que la recepta és la mateixa i està per sucar-hi pa. L'Eli darrera de la barra de la Tasca / Foto: Pere Porta Com qui no vol la cosa, ja tens el pla perfecte si t’apropes a la Seu d’Urgell, i per arrodonir-ho, pots parar a fer uns beures després de la compra de formatges i pasta fresca a la històrica Tasca del carrer dels Canonges , on a més de jugar unes partides de botifarra, l’Eli i el Mia et tractaran com a casa, t’ompliran la copa d'un bon vi de muntanya com el Carisma elaborat a Montant i et serviran unes banderilles muntades al moment amb anxoves XXL o, per què no, una taula de formatges artesans dels Pirineus, si és el que certament et ve de gust.