Per què es queixen els pagesos? Aquesta era la pregunta que ens fèiem aquest cap de setmana passat mentre fèiem cua a la C-16 per anar a gaudir del paisatge emblanquinat que les volves de neu i el fred intens de principis de gener ens havien deixat. Enutjats i inquiets pel tall de carreteres arran de la protesta dels pagesos contra el tractat de Mercosur , responíem nosaltres mateixos: “Es queixen per costum, perquè no saben fer res més, per tocar els pebrots. Els pagesos s’han queixat tota la vida, és la seva manera de comunicar-se. L’única manera que saben per fer-se veure és treure els tractors al carrer, no saben conversar civilitzadament en un despatx. Es queixen per tocar-nos els pebrots, per empipar-nos a nosaltres, que només volem gaudir d’una estona de natura després de treballar tota la setmana.” Així comença el vídeo que ha penjat l’Ernest Mas de Verd Camp Fruits , pagès de tercera generació del camp de Cambrils. Us recomano molt que l’escolteu. Però ja que us tinc aquí llegint, us en faig un extens resum . És injust que com a sector carreguin amb multitud d’obligacions i controls mentre obrin portes perquè entrin aliments produïts a milers de quilòmetres que no compleixen cap d’aquestes obligacions D’entrada, per situar-nos, explico que el tractat de Mercosur és un Mercat Comú del Sud que aglutina els principals països d’Amèrica del Sud. El bloc pretén crear un mercat amb lliure circulació de béns i una tarifa exterior comuna. La protesta dels pagesos catalans no és per tocar-nos els pebrots, el sector primari és el més empàtic de tots , i alcen la veu en defensa nostra. Vetllen per la nostra salut: biològica, econòmica, social i mediambiental. I també vetllen pels nostres caps de setmana de descans en paisatges idíl·lics del país. L’Ernest explica que es queixen per injustícia, per sentit comú i per esgotament. Perquè és injust que com a sector carreguin amb multitud d’obligacions i controls –molts de necessaris, però d’altres absurds– mentre obrin portes perquè entrin aliments produïts a milers de quilòmetres que no compleixen cap d’aquestes obligacions, en l'àmbit social, econòmic o mediambiental. Els presidents de l'Argentina, Javier Milei; l'Uruguai, Luis Lacalle Pou; la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el Brasil, Lula Da Silva i Paraguai, Santiago Peña. / Foto: EFE Per sentit comú , perquè el tractat de Mercosur no té ni cap ni peus. No s’entén que importem aliments que aquí estem produint. Un dels arguments dels governs és que s’ha de garantir l’accés a l’alimentació a tots els ciutadans. I que ens hem de preparar per a l’imminent i natural augment de població. Segons l’Ernest Mas, la manera d’aconseguir la sobirania alimentària és enfortir la pagesia perquè tenim prou espai i prou tecnologia per produir prou aliments per a tots els habitants del país. El que hem de procurar és ser més eficients i no llençar impunement un de cada tres aliments que produïm per raons estètiques, de sobreproducció o per competència deslleial. Quins interessos extra-alimentaris amaga el tractat? Són tots els propòsits tan lloables, tan beneficiosos per a la població o és una mesura que només afavoreix els governs? Un altre dels arguments esgrimits pel govern és l’abaratiment del preu dels aliments . A veure, ja fa temps que entren aliments de fora, a preus més econòmics i, tot i això, omplir el cistell de la compra cada dia és més car. I acaba l’Ernest dient que lluiten per combatre l’esgotament del sector . Hi ha manca de relleu generacional, cada dia hi ha menys pagesos, menys ramaders, menys pescadors… Fins que un dia ja no en quedarà cap. Llavors, sí que no hi haurà marxa enrere i acabarem menjant el que ens enviïn d’ultramar. Pagesos tallant l'AP-7 a Pontós, Alt Empordà. / Foto: ACN Sí que saben per què es queixen els pagesos: per un futur bo per tothom; per als pagesos i per als ciutadans. Per continuar produint aliments saludables fets a casa nostra. Perquè dependre de tercers no és una solució, és posar-nos en risc. I jo afegeixo: si vols continuar gaudint d’aquests caps de setmana de paisatges idíl·lics a la muntanya , ja et pots encomanar a Déu, però sobretot, al sector primari, que té cura dels boscos, dels camps i fixa població al territori. Sense ocupació econòmica, les zones rurals es desertitzaran i ningú tindrà cura de mantenir el paisatge. La pregunta que jo em faig no és per què es queixen els pagesos, sinó què hi ha rere el tractat de Mercosur? Quins interessos extra-alimentaris amaga el tractat? Són tots els propòsits tan lloables, tan beneficiosos per a la població o és una mesura que només afavoreix els governs? Quantes armes, quants residus nuclears, quantes barreres a la immigració hi ha rere el tractat de Mercosur? Això, amics meus, no ho sabrem. Si més no, jo no. Però mentrestant, jo continuaré omplint el cistell amb els pebrots de l’Ernest Mas de Verd Camp Fruits que, no només són deliciosos, sinó que és la manera més efectiva de construir i mantenir un país. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!