Carles Campuzano, Jordi Cuminal i Gerard Figueras han estat tots tres excaps de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) , "l'escola de patriotes" que va ser fundada l'any 1980 a Platja d'Aro i que aquest 2025 ha fet 45 anys - amb festa inclosa i la participació de tres expresidents -. Tal com anomenen ells mateixos, "les joventuts del partit de Pujol" han sobreviscut a la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya , el seu partit mare i, actualment, són les joventuts de Junts per Catalunya. Campuzano, Cuminal i Figueras, tots ells "convergents", analitzen a El Nacional.cat el passat, present i futur de l'organització que sempre ha intentat anar més enllà de Convergència i que, fins i tot, rebia 'esbroncades' de dirigents històrics com Jordi Pujol o Miquel Roca per ser massa "radicals". "La JNC ha estat un gran generador de quadres per a la política catalana i també de persones amb compromís social i nacional més enllà de la política", remarcava Campuzano, posant d'exemples a presidents de col·legis professionals, institucions i universitats. "Dir que he estat diputat del Parlament més o menys suma; que he estat director general de comunicació també més o menys suma; dir que he estat regidor, crec que no suma prou. Dir que sóc d’unes joventuts polítiques tampoc suma, excepte en el cas de la JNC ", explica Cuminal, fent referència al món privat. "La JNC ha sigut una gran generadora de complicitats", reflexiona Figueras, assegurant que això " t'ho emportes tota la vida ". "Quan plegues de la JNC als 30 anys te'n vas amb una idea de país al cap", assegura. Campuzano , que va ser secretari general de la JNC entre 1989 i 1994, així com president entre el 1994 i el 1996, ha estat un històric diputat de CiU al Congrés dels Diputats. Ha estat el director del Dincat, així com conseller de Drets Socials del Govern de Pere Aragonès. Actualment, és diputat d'Esquerra Republicana. Jordi Cuminal, que va ser secretari general de les joventuts entre el 2004 i el 2008, va ser diputat al Parlament entre el 2008 i el 2017 i, actualment, és empresari. Precisament, el seu successor a la JNC va ser en Gerard Figueras (president de la JNC entre el 2008 i 2012), qui ha estat secretari general de l'Esport, d'Afers Exteriors i diputat al Parlament. Actualment, és el portaveu de Junts a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú . Taula rodona sobre els 45 anys de la JNC amb Gerard Figueras, Carles Campuzano i Jordi Cuminal / Foto: Miquel muñoz Els reptes de la JNC davant l'auge dels populismes Un dels reptes de les organitzacions de les organitzacions juvenils és fer front a l'auge dels populismes, no només a Catalunya, sinó arreu del món. Davant d'aquest escenari, Campuzano assegura que les organitzacions juvenils com la JNC s'han de plantejar com són capaços d'oferir un projecte polític per als joves en positiu i que "no fomenti l'exclusió a l'altre". "A la JNC vam aprendre que havíem de construir una Catalunya vàlida per a tothom", diu Campuzano, que explica que, quan va entrar a militar a la JNC havien expulsat dos militants per fer unes pintades dient: "Fora xarnegos". " Al 2025, el fora xarnegos és el 'fora moros '", diu Campuzano, que subratlla que sempre ha sentit a parlar de "la crisi de valors i la crisi del moviment associatiu". "Podem identificar centenars de joves que estan fent coses molt interessants en el camp econòmic, en el camp cultural, en el camp social... en una societat en la qual els vincles comunitaris s'han afeblit", reflexiona el diputat d'ERC, enviant un missatge en positiu i evitant estigmatitzar els joves. " Quan era nen ja tenia una professora que parlava del tantsemenfotisme ", diu irònicament. Jordi Cuminal destaca que cada generació ha de prendre les seves decisions "escoltant a tothom", a risc d'equivocar-se. Comparant els anys vuitanta amb el 2010, assenyala que abans hi havia molts més militants: "La JNC tenia més de 5.000 militants… després de la dictadura hi havia moltes ganes de fer política". En canvi, amb menys joves i menys interès polític, defensa centrar-se en la qualitat i la utilitat: " Cal un discurs que és dir: els que som intentarem ser molt bons i molt útils ". Cuminal també posa sobre la taula els beneficis de les noves tecnologies, com ara les videotrucades. Taula rodona dels 45 anys de la JNC amb Carles Campuzano / Foto: Miquel Muñoz "Els joves estan molt més connectats", opina Cuminal. Sobre els joves actuals i el vot juvenil, Cuminal rebutja els clixés: "Hi ha joves que voten extrema dreta? Sí, i també hi ha joves que voten extrema esquerra. Però fa cinc anys hi havia molts joves que votaven independència . Per tant, jo d'entrada no donaria per fet els clixés". Afirma que el més important és interpretar el seu moment i comprendre’ls: "Hi ha un punt de flexibilitat allà on s'apunta, veuen lideratges forts, posicionaments més aviat taxatius que contemplen poc els grisos , i una certa capacitat d'acció directa". Això sí, apunta que si els partits populistes són "llestos" de cara a les eleccions municipals, "incorporaran molts joves a les llistes electorals". Gerard Figueras , en aquesta línia, defensa construir una "alternativa atractiva" als extremismes . "La complexitat del món d'avui és segurament molt diferent de la complexitat que hi havia al país i al món quan nosaltres érem joves", reflexiona Figueras, que posa sobre la taula el fet que tingui "més mèrit" militar a la JNC en aquest context. " Ha de ser capaç d'un ideal de país atractiu per a la generació jove d'avui i que sàpiga tocar de peus a terra amb les capacitat que té Catalunya avui en dia", afirma Figueras, que també posa sobre la taula que "fa quaranta anys que se sent dir que els joves no s'impliquen en política". La JNC i el trauma del trencament de l'espai convergent Un dels moments més crítics de la JNC va ser el trencament de l'espai convergent i la desaparició de Convergència Democràtica per fer el pas cap al PDeCAT. Quan CDC es va dissoldre, amb Sergi Miquel de secretari general, la JNC es va associar amb el PDeCAT, però la JNC va viure un moment encara més convuls quan Junts per Catalunya va escindir-se del partit de David Bonvehí i Marta Pascal. Ja amb Judith Toronjo com a secretària general, la JNC va decidir fer el pas i associar-se amb el partit de Carles Puigdemont, abandonant al ja desaparegut PDeCAT. "La desaparició de CDC és un tema que fa remoure l'estómac , perquè nosaltres érem les joventuts del partit de Jordi Pujol. No va ser una situació fàcil", reconeix Gerard Figueras, que apunta a una operació de l'Estat espanyol per fer desaparèixer el partit fundat per Jordi Pujol. " Era segurament l'estructura d'Estat més potent que tenia el país ", reivindica Figueras, que assegura que és una "victòria important" per part de l'Estat i "amb el concurs també d'una part de la gent de CDC i dels seus rivals polítics". A més, reivindica "l'Alumni" de la JNC , una eina de nova creació dirigida per un exsecretari general de les joventuts nacionalistes, Albert Batalla, i que té l'objectiu d'aglutinar tothom que n'hagi format part. Taula rodona dels 45 anys de la JNC amb Jordi Cuminal / Foto: Miquel Muñoz Altrament, Jordi Cuminal fa valdre el fet que la JNC hagi pogut sobreviure al seu partit mare. " Que una entitat juvenil sobrevisqui a la dissolució del seu partit, i més encara si aquest és un partit tan potent com Convergència Democràtica, crec que és molt important" , ha reivindicat Cuminal, que subratlla que la JNC té "més trajectòria" que el mateix Junts per Catalunya i també ha sobreviscut a l'intent de crear noves organitzacions juvenils dins de CDC, PDeCAT i Junts. Cuminal també opina que la JNC dels anys 90' actualment és l'espai que "ningú acaba d'ocupar". " Era independentista dins d'una forma d'entendre de Convergència : progressista en les llibertats individuals, tocs de socialdemocràcia amb determinats temes i, en d'altres, liberalisme; i conservadorisme en les tradicions, la llengua o el patriotisme", diu Cuminal, que creu que la JNC anava més enllà de Convergència. Carles Campuzano va més enllà i defineix la dissolució de Convergència com un "error" que "hem acabat pagant". "Sovint aquests errors no són induïts pels altres, sinó que per nosaltres mateixos", apunta l'actual diputat d'ERC. Pel que fa a la JNC, també reivindica que hagi tingut la capacitat "d'anar més enllà" en relació amb el seu partit mare : "Almenys fins a l'any 2014". "Quan CDC no era independentista, la JNC anava al fossar de les Moreres, anàvem a les manifestacions de la Diada, tot i discrepàncies amb el partit... podíem tenir capacitat de ser atractius per ser més radicals que CDC i això ens permetia arribar a molts joves", reflexiona Campuzano, que creu que amb el procés independentista això s'acaba perquè anar més enllà de les posicions de la Convergència independentista no es podia. Els dirigents forjats de la JNC han estat a l'altura de Jordi Pujol o Miquel Roca? Carles Campuzano defensa que “ cada líder respon a la seva època ”. Segons ell, els dirigents de la transició, “no només els de Convergència, sinó el conjunt dels líders de la política catalana i espanyola”, arribaven a la primera línia política amb una sòlida trajectòria i en un “context excepcional i històric ” que permetia construir “lideratges molt potents”. Els temps actuals, en canvi, “responen també a l’època que vivim ara”, i només amb perspectiva històrica podrem jutjar si els líders d’ara “han estat a l'altura del moment”. Campuzano reconeix especialment la generació que va protagonitzar la primera fase de la construcció nacional de Catalunya, ja que va establir bases que encara avui funcionen. També destaca la capacitat d’acord entre partits diversos en grans temes , la qual cosa va permetre que “quan el 2003 es produeix el primer canvi de governança de Catalunya, sobre les bases d’aquell sistema, seguís a continuïtat”. Campuzano, alhora, apunta que “ les complicitats personals que s’havien construït aleshores, avui, és evident que no s'hi donen ”. "Només el temps ens dirà si els lideratges recents han estat a l'altura com sí que crec que van estar els d’aquella època”, reflexiona. Taula rodona dels 45 anys de la JNC amb Gerard Figueras / Foto: Miquel Muñoz En canvi, Jordi Cuminal opina que "no s'ha estat a l'altura ”, ja que, argumenta, aquells líders van viure una postguerra i una dictadura , i durant molt de temps es van preparar estudiant política internacional i treballant en complicitats en l’antifranquisme. Segons Cuminal, “ tot això en aquests moments no es dona ”, i afegeix que “el sectarisme ha fet i està fent molt mal a les darreres generacions”. Tot i això, reconeix que hi ha lideratges emergents i destaca que molts exmembres de la JNC han arribat a càrrecs importants, recordant que en el judici al procés “cinc consellers eren de la JNC, el president de la Generalitat era un ex-JNC i l’actual president del Parlament de Catalunya és un exsecretari general de la JNC”. " Hi ha un element de sectarisme partidista que a aquestes generacions darreres les fa una mica pitjors que les que ens van precedir ”, opina. Finalment, Gerard Figueras afirma que “l a JNC com a organització política juvenil durant els 45 anys ha intentat estar a l’alçada dels seus líders ”. Considera que l’organització “ha estat a l’alçada del que els líders del país i del partit en aquell cas requerien” i, alhora, ha generat nous lideratges, tot i que creu que encara no es poden analitzar amb prou perspectiva. Figueras confia que els líders de les futures dècades de Catalunya “s’hauran forjat a la JNC” i que molts noms joves que avui militen en l’organització “d’aquí 5, 10, 15, 20 anys els veurem també liderant projectes polítics al país ”. Finalment, recorda que la generació de la transició “és una generació molt excepcional” i que no és just oblidar “una part de la fotografia”, ja que “els líders, en aquell cas del nacionalisme català i molt concretament de la generació de Jordi Pujol, van tenir-hi molt a dir”. Anècdotes amb Pujol, Mas o Roca: els jocs olímpics, trucades i el "radicalisme" de dir a Pujol i Mas: "Discrepo totalment" Una de les tasques del cap de la JNC és fer equilibris i negociar amb el seu partit mare en moments de tensió entre ambdues parts. Tant Campuzano com Cuminal o Figueras han hagut de mediar amb presidents com Pujol i Mas, o amb Miquel Roca quan era secretari general de CDC. " Presentar-te i obtenir el suport de la majoria en un congrés o consell nacional comportava, sobretot als vespres, una trucada del secretari genera l. Això feia una certa basarda, però al final sempre acabàvem entenent-nos", explica Gerard Figueras. Tot i això, Cuminal subratlla que sempre es tractava amb "un respecte al·lucinant", cosa que confirmen Campuzano i Figueras. " Jo entenc que pugui semblar que els papes renyen els fills, però anàvem al despatx del president Pujol o Mas i se’t tractava amb un respecte absolut, com el representant d’una entitat amb qui tenen un conveni ", explica Cuminal. Això sí, remarca que hi havia discrepàncies en alguns casos, tot i que s’arribava a un acord "malgrat la pressió d’entre 3.000 i 5.000 militants de la JNC amb qui havíem quedat que no baixaries del burro". Campuzano, que havia tractat amb Miquel Roca, Pep Caminal o Pere Esteve , relata "tensions fortes", però també "respecte", i afegeix que calia entendre que la JNC no podia posar en qüestió l’estratègia general de CDC. Tot i això, com a secretari general, havia d’assumir "riscs, que sovint volia dir no demanar permís i fer les coses sabent que tindries una bronca". "Tu creies que per a la teva organització juvenil li era positiu", explica Campuzano, que posa d’exemple la participació de la JNC a la National Day de Gibraltar, en l’última etapa de Felipe González. " L’endemà, el PP va carregar contra Convergència per això . Hi vaig anar sense que ningú de CiU ho sabés", afegeix, tot explicant que considerava important donar suport a l’autodeterminació de Gibraltar. A més, recorda també el boicot a la inauguració dels Jocs Olímpics amb la xiulada al rei, que va acabar amb unes disculpes del Consell del Govern de la Generalitat a la Monarquia. " Vam enviar a la premsa un comunicat per decisió meva i del Jaume Siurana ", narra Campuzano. Finalment, Cuminal resumeix aquesta relació amb una frase: "El que és radical és aixecar-te en un consell nacional d’unes 500 persones, plenes de consellers de la Generalitat, i dir a Pujol o Mas: discrepem totalment". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!