Entrar a la llibreria Ona és una experiència aparentment senzilla: prestatgeries plenes de llibres en català , recomanacions cuidades, un ambient tranquil i una sensació d’ordre que convida a quedar-s’hi. Però aquesta calma és, en realitat, el resultat d’una feina constant, invisible i sovint desconeguda, que va molt més enllà de vendre llibres . Zona de mapping de la PetitOna, a la llibreria Ona | Foto: Alba Richart La llibreria Ona no funciona com una botiga convencional. No és un espai on els llibres simplement arriben i s’exposen. Cada títol que hi ha a les prestatgeries ha passat abans per un procés de selecció, lectura i criteri. El catàleg no és automàtic ni governat per modes o per la pressió de les novetats massives: és una construcció conscient, sostinguda en el temps, que respon a una idea clara de país, de llengua i de cultura . La feina prèvia que no es veu Aquesta feina prèvia, la que no es veu, comença molt abans que un llibre arribi a mans del lector. Implica llegir catàlegs editorials, detectar veus noves, recuperar autors oblidats , seguir petites editorials i assumir riscos que no sempre tenen retorn immediat. També implica dir que no a molts llibres: no tot el que es publica entra a Ona, i aquesta renúncia forma part del seu model. No és censura ni elitisme, sinó coherència. Cartell 'Mantinc el català' a la Llibreria Ona | Foto: Alba Richart La feina invisible també és logística. Gestionar un fons viu de milers de títols, controlar estocs , fer comandes petites i ajustades, tornar llibres que no es venen, parlar constantment amb distribuïdores i editorials . És una tasca minuciosa, sovint poc visible per al públic, però imprescindible perquè la llibreria funcioni amb precisió quirúrgica. Hi ha, a més, una feina relacional que no surt a les fotografies. La relació amb els lectors és clau: escoltar, fer recomanacions personalitzades , generar confiança. Aquesta atenció requereix temps, formació i un coneixement profund del fons, però també una actitud que defuig la pressa i la venda fàcil. Iolanda Batallé al seu despatx de la llibreria Ona | Foto: Alba Richart La llibreria és també un espai cultural que funciona gràcies a una feina prèvia ingent, a més de les 40.000 referències en català -el lloc al món amb més referències en català,- també s'organitzen presentacions, clubs de lectura, trobades amb autors , tallers de contacontes, tallers de dibuixar, tallers de jocs, recitals poètics , concerts, debats filosòfics . Això representa entre tres i sis actes diaris. Darrere de cada acte hi ha hores de coordinació, comunicació, preparació i seguiment. Tot això passa sovint fora de l’horari d’obertura, quan les portes ja són tancades, però la llibreria continua treballant. Un llibre és una cadena d'entusiasme Una de les capelles de la Llibreria Ona | Foto: Alba Richart En un moment en què moltes llibreries lluiten per sobreviure en un mercat dominat per grans plataformes, Ona aposta per un model lent, exigent i profundament compromès amb la cultura catalana. No és només una llibreria que ven llibres en català: és una estructura que treballa cada dia perquè aquests llibres existeixin, circulin i arribin als lectors adequats. Llibreria Ona | Foto: Alba Richart El recorregut físic per la llibreria és també un recorregut per les seves decisions. Des de l’escultura d’ Alicia Martín , una ona feta de llibres que dona la benvinguda, fins a les diferents seccions, tot està pensat perquè el lector entengui que no es troba davant d’un simple aparador. Hi ha espais dedicats a la literatura catalana traduïda a altres llengües , una tria setmanal que canvia segons les apostes de l’equip, i seccions que reivindiquen gèneres tradicionalment poc presents en català , com la novel·la negra, la fantasia o la històrica. Fins i tot els lavabos formen part del relat: s’hi entra “per la biblioteca”, com en un passadís secret, i les parets estan plenes de dibuixos i textos fets pels mateixos lectors. Més enllà dels llibres també es venen productes relacionats amb la lectura i joguines en català. Tot parla d’una llibreria que vol ser habitada, no només visitada. Llibreria Ona | Foto: Alba Richart Aquesta idea de casa s’estén als espais menys visibles però igualment essencials: el magatzem, la Petitona , les capelles o la Bookeria . És aquí on arriben cada dia camions de llibres, on es preparen comandes que viatjaran arreu gràcies a la botiga en línia, i on l’equip comença a treballar des de primera hora del matí. Classificar, etiquetar, comprovar fitxes, reposar llibres venuts, controlar estocs, fer devolucions, programar activitats culturals o detectar llibres desubicats amb les anomenades “pistoles” forma part d’un engranatge constant. Una activitat intensa que no sempre es veu, però que converteix Ona en molt més que una llibreria: una casa de cultura viva, comunitària i sostinguda per una feina diària que rarament surt a l’aparador. Llibreria Ona, espai capella | Foto: Alba Richart En aquest reportatge amb vídeo, Iolanda Batallé i tots els llibreters i llibreteres que hi treballen, Magda Farré, Kim Sanabria, Guillem Seva, Jordi Fargas, Albert Camps, Núria Alcalà, Patty Scherk, Anna Molins i Roser Calafell posen paraules i rostre a aquest projecte. El reportatge n’explica l’altra cara: la feina silenciosa , sostinguda i sovint invisible que fa possible que, quan algú entra a Ona , tot sembli fàcil. Però no ho és. I potser és precisament per això que funciona. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!