Parlar de Ferran Adrià és parlar d' una revolució gastronòmica que va canviar la manera d'entendre la cuina. El xef català, una de les figures més influents de la gastronomia contemporània, continua avui allunyat dels fogons mediàtics, però profundament implicat en la investigació culinària, l'anàlisi del procés creatiu i la divulgació del coneixement gastronòmic des de la elBullifoundation. I, tot i així, hi ha una pregunta aparentment senzilla que persegueix fins i tot els cuiners més innovadors: la truita de patates és amb ceba o sense ceba? En una entrevista recent, Adrià va abordar aquest debat etern des d'un punt de vista poc habitual, allunyant-se de l'emoció i entrant en el terreny de la lògica històrica i culinària . Ferran Adrià: "La truita de patates, per lògica, no hauria de dur ceba" Abans de posicionar-se de forma clara, Ferran Adrià va plantejar una reflexió que desmunta moltes certeses . Segons va explicar, quan parlem de receptes tradicionals solem oblidar un detall fonamental : la majoria no té una línia temporal clara . No sabem quan es va fer per primera vegada un plat ni com va anar evolucionant amb els ingredients disponibles en cada època. De fet, el xef va recordar que la ceba va arribar a Espanya molt abans que la patata , la qual cosa obre la porta a pensar que les primeres truites es van poder fer únicament amb ou i ceba , sense rastre del tubercle americà que avui considerem imprescindible. La ceba va arribar a Espanya molt abans que la patata / Foto: Unsplash Aquest raonament enllaça amb un altre exemple molt revelador que va posar sobre la taula: el gaspatxo. Durant segles, aquest plat no va portar tomàquet perquè el tomàquet no va començar a consumir-se de forma habitual fins a finals del segle XVIII . És a dir, les receptes canvien, s'adapten i evolucionen segons els ingredients disponibles, els gustos i el context cultural . Per això, Adrià insisteix que moltes discussions culinàries se sostenen més en el costum que en dades objectives. Les primeres truites es van poder fer únicament amb ou i ceba Ara bé, quan se centra exclusivament en la truita de patates tal com l'entenem avui , Ferran Adrià és taxatiu. Des del seu punt de vista, per pura lògica culinària , una truita de patates no hauria de dur ceba. No perquè estigui dolenta o sigui menys vàlida, sinó perquè la ceba introdueix una dolçor i una textura que modifiquen el concepte original del plat. Per a ell, l'essència és en la patata, l'ou i un bon oli , i tota la resta són variacions legítimes, però variacions al cap i a la fi. Per a Ferran Adrià la clau és la patata, l'ou i un bon oli / Foto: Unsplash El més interessant de la seva reflexió no és tant el veredicte final com la pregunta que llança després: com és possible que amb tan pocs ingredients existeixin tantes versions diferents ? Truites poc quallades o molt fetes, més fines o més gruixudes, amb la patata confitada o fregida, gairebé líquides o completament compactes. Amb tot just quatre elements, sorgeixen desenes d'interpretacions diferents , cosa que Adrià considera fascinant des del punt de vista creatiu. Al final, la seva postura no busca imposar una veritat absoluta, sinó convidar a pensar la cuina amb criteri , entenent-ne la història, la lògica interna i l'enorme capacitat d'adaptació. Perquè potser el veritable debat no sigui si la truita porta ceba o no, sinó com un plat tan senzill ha generat un dels debats gastronòmics més grans d'Espanya . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!