El Pentàgon ha ordenat uns 1.500 soldats que es preparin per a un possible desplegament a l'estat de Minnesota només dos dies després que el president dels Estats Units, Donald Trump , amenacés de fer ús de la llei d'insurrecció per desplegar l'exèrcit si no s'aturaven les manifestacions a Minneapolis, la capital de l'estat. L'exercit dels EUA ha posat les unitats en ordres d'estar llestes pel desplegament en cas que la violència en les protestes que s'estan succeint aquests dies a Minneapolis escalés, segons han explicat funcionaris de defensa al The Washington Post, que han descrit el moviment com "planejament prudent" . La Casa Blanca ha assenyalat en un comunicat repartit a la premsa estatunidenca que és normal que el Pentàgon "estigui preparat per qualsevol decisió que el president pugui o no prendre". Els soldats subjectes a ser desplegats estan especialitzats en operacions en climes freds i formen part de dos batallons d'infanteria integrats en l'11a Divisió Aerotransportada, establerta a Alaska. El president Donald Trump amenaçava fa uns dies amb invocar la llei d'insurrecció, la qual cosa significaria que el govern federal prendria el control de la Guàrdia Nacional de Minnesota i que aquest podria desplegar tropes de l'exèrcit en actiu per controlar una "rebel·lió". El passat divendres, Trump suavitzava la retòrica, dient que no hi havia cap raó, "en aquest moment", per invocar la llei . Ara per ara, segons informa el departament de Seguretat Pública de l'estat de Minnesota, la Guàrdia Nacional "no està desplegada als carrers de la ciutat, però està llesta per ajudar a recolzar la seguretat pública", després que el governador de l'estat, el demòcrata Tim Walz, n'ordenes la mobilització dissabte. La Guàrdia Nacional està "en posició i llesta per respondre" , indica en un comunicat la seva portaveu, Andrea Tsuchiya, en assenyalar que les forces ajudaran a brindar "suport al tràfic per protegir la vida, preservar la propietat i guarda el dret de tots els habitants de Minnesota a reunir-se pacíficament". Les protestes s'intensifiquen Des que un agent del Servei de Control de la Immigració i Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès) matés d'un tret a Renée Good , una ciutadana americana i mare de tres, al seu cotxe, les protestes contra ICE s'han anat intensificant. Les protestes són cada cop més grans i amb més tensió als carrers. Aquest dissabte, la tensió s'ha traduït en la trobada entre una manifestació anti ICE i una manifestació convocada per un agitador d'extrema dreta, Jake Lang, contra "el frau a Minnesota", l'excusa que ha fet servir Trump per enviar les seves forces a la ciutat i dirigir-les contra la comunitat somali i altres comunitats migrants. El moment de la trobada ha acabat amb Lang rodejat de protestants i sent expulsat de l'indret pels manifestants anti ICE, que superaven en nombre la seva convocatòria. They dragged the Nazi Jake Lang out the building in Minneapolis. ? pic.twitter.com/UVSla1ydPw — Lucifer (@LucifersTweetz) January 17, 2026 Una ordre judicial limita la resposta Les manifestacions continuen aquest cap de setmana amb noves restriccions imposades per una jutgessa divendres als agents federals. Segons l'ordre, els agents federals no poden arrestar ni detenir manifestants pacífics ni desplegar certes mesures de control de multituds contra ells. La magistrada que dicta l'ordre, Katherine Menendez, indica que els agents no podran detenir conductors quan no existeixi una "sospita raonable i articulable" que estan obstruint o interferint per la força en operacions federals. "Seguir de forma segura" els agents, exemplifica la decisió, "a una distància apropiada no crea, per si mateix, una sospita raonable que justifiqui una detenció". Les restriccions s'apliquen al personal de l'operació Metro Surge de l'administració Trump a les Ciutats Bessones (Minneapolis i Saint Paul) per apuntar contra immigrants somalis indocumentats. La ciutat de Minneapolis va respondre en un comunicat que, "donat que es tracta d'una ordre d'un tribunal federal, esperem que l'administració federal canviï de direcció i compleixi per la seguretat de tots ". Per la seva part, la vicesecretaria de Seguretat Nacional, Tricia McLaughlin, va afirmar que els agents fan servir "la quantitat mínima de força necessària per protegir-se, protegir el públic i a la propietat federal" davant el que el departament defineix com a "agitadors perillosos" . La batalla legal apunta tant a l'actuació de l'administració federal com a l'estatal i local, ja que, segons afirmen alguns mitjans, el departament de Justícia estaria investigant al governador, Tim Walz, i l'alcalde la ciutat, Jacob Frey, per possible obstrucció a la feina de les forces federals per les seves accions i comentaris. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!