Els Estats Units necessita Grenlàndia, per a la seva seguretat... i pels seus recursos. Com necessita controlar Veneçuela. I pot. És simple, i més antic que el pastar: el fort imposa la seva voluntat, el seu interès. Llavor, si vol passar per civilitzat, per sentir-s’hi, ho vesteix amb doctrines més o menys sofisticades. Que també serveixen d’embolcall. Ja recomanava Lisandre que, on no arriba la pell del lleó, s’hi cusi la de la guineu.Hitler popularitzà el concepte d’espai vital: un poble excels, per desenvolupar-se a pler, necessita amplis recursos, territori, per supervivència, per plenitud civilitzatòria. Admirava l’actuació dels Estats Units amb els indis americans i volia replicar-lo de Polònia a Sibèria. El supremacisme racial ho justificava, com en tot colonialisme: els eslaus i els indis tractats com a infrahumans (untermenchen).L’expansionisme americà del XIX respon a una versió menys repulsiva: la Providència els imposa la Missió de propagar la llibertat, la seva moral i way of life superiors, l’American dream. És el seu Manifest Destiny. O, ara, l’American First. No estarem per eslògans. La rudesa de Trump ens estalvia guarniments i, tanmateix, inclou gestos congruents amb el discurs històric, com l’alliberament de presos polítics o la suspensió d’execucions.El nacionalisme extrem entén la història com una lluita incessant, brutal, on només romanen els més forts, que són els qui comanden. Occident ho ha fet sistemàticament. I com en braveja encara. La resposta de Dinamarca a Trump és inevitablement desnerida, com els seus títols sobre Grenlàndia. Només un president d’Europa podria plantar cara, o una presidència de Nacions Unides verament empoderada. El dret requereix d’una autoritat capaç d’imposar-lo. I, tanmateix, la font de la legitimitat no és la força, i la sobirania i les fronteres només en són una expressió, sinó els ideals de Justícia que sedueixen la humanitat en els seus episodis de lucidesa, i que passa pel dret a l’autodeterminació dels grenlandesos (no dels danesos)... i dels crimeans, palestins, sahrauis, catalans...Mentrestant, la ultradreta europea, tan ardida, fa el joc a Trump amb el clàssic divide et impera.