Tal dia com avui de l’any 1931, fa 95 anys, Francesc Macià i Llussà, llavors diputat a l’exili del partit Federació Democràtica Nacionalista, arribava a Barcelona des de l’exili de Bèlgica . Macià s’havia exiliat després del cop d’estat de Primo de Rivera (1923) a causa de la repressió que el nou règim havia desfermat contra el catalanisme. Durant l’exili (1923-1930), va passar de ser un diputat mal conegut per a l’opinió pública catalana a ser l’autèntic referent del catalanisme polític . Va enfortir el partit independentista Estat Català; va protagonitzar una apoteòsica gira pels casals catalans d’Amèrica , recaptant fons per a una revolució independentista, i va crear un exèrcit alliberador que, si bé no va poder entrar en acció, sí que, al posterior judici que se’ls va fer a França, obriria les portades de tota la premsa europea durant setmanes. Francesc Macià ja havia estat, poc abans, a Barcelona. Durant les festes de la Mercè de 1930, havia viatjat a Barcelona, juntament amb la seva esposa i la seva filla petita, i s’havia allotjat a casa de la seva filla gran i del seu gendre, el doctor Peyrí. Durant aquells dies, s’havia entrevistat amb diverses personalitats polítiques opositores al règim dictatorial del general Berenguer —successor de Primo de Rivera— i ja havia estat reconegut i aclamat pel gran públic . Durant aquella primera estada, la policia espanyola l’havia expulsat a França perquè pensava —erròniament— que el govern francès el detindria i l’empresonaria, i que, d’aquesta forma, el desactivarien sense embrutar-se les mans. La sorpresa per a l’aparell repressiu espanyol havia estat que les autoritats franceses li havien facilitat el desplaçament fins a la seva residència de Brussel·les. Francesc Macià havia sortit de Brussel·les el dia 20 de febrer, i havia arribat el mateix dia a París. L’endemà, dia 21, iniciava el viatge cap a Barcelona i, el 22, arribava a Barcelona. Era rebut per una gernació i iniciava converses amb diversos partits per a crear una plataforma catalanista i d’esquerres . Tan sols quatre setmanes després, lideraria la creació de la plataforma ERC, que agrupava els partits independentistes Estat Català i Grup d’Opinió de Barcelona, i els partits federalistes Partit Republicà Català i Joventut Republicana de Lleida . I, sis setmanes després de la seva arribada, guanyaria les eleccions municipals del 12 d’abril i prendria la iniciativa de proclamar la restauració de l’autogovern de Catalunya , liquidat a sang i foc el 1714. Al mateix temps, seria proclamat president provisional de Catalunya.