La Direcció General de Trànsit (DGT) està treballant en una possible reforma normativa per limitar els avisos que permeten conèixer la ubicació exacta de radars i controls en autopistes a través d'aplicacions de navegació. L'organisme considera que aquesta funcionalitat, encara que molt estesa entre els conductors, pot interferir directament en la seva tasca de vigilància i prevenció. Actualment, plataformes com Google (mitjançant Google Maps), Waze o SocialDrive permeten als usuaris compartir en temps real la localització de radars fixos i mòbils. Aquesta informació col·laborativa s'actualitza constantment i facilita que altres conductors adaptin la seva velocitat abans d'arribar al punt assenyalat. Des de Trànsit s'argumenta que el problema no rau en els radars fixos —la ubicació dels quals és pública i coneguda—, sinó en els dispositius mòbils i en els operatius específics destinats a detectar infraccions greus. La difusió immediata de la seva posició exacta pot reduir-ne l'eficàcia i permetre que determinats conductors eludeixin el control. Inspiració en el model francès La iniciativa espanyola pren com a referència el sistema implantat a França, on està prohibit mostrar la localització precisa de controls quan formen part d'operatius sensibles. En aquest model, les aplicacions poden advertir d'un “perill” en un tram ampli de carretera —que en autopista pot abastar diversos quilòmetres—, però no detallar el punt exacte en què es troba el radar o el control policial. En aquest sentit, la DGT no planteja eliminar per complet els avisos de radars, sinó reduir-ne la precisió quan estigui en joc la seguretat viària o l'eficàcia d'una actuació concreta. L'objectiu és evitar que conductors potencialment perillosos, com aquells que circulen sota els efectes de l'alcohol o les drogues, puguin esquivar el dispositiu gràcies a una alerta digital. Google Maps en Android Auto No és cap secret que l'avís de radars genera un debat constant. Per a alguns sectors, aquestes alertes fomenten que el conductor redueixi la velocitat, reforçant el caràcter preventiu. Per a altres, però, anunciar la ubicació exacta d'un radar mòbil converteix el control en un obstacle fàcilment evitable i li resta capacitat dissuasòria. Controls exprés i pla estratègic Mentre s'estudia la via normativa, la DGT ha intensificat l'ús dels anomenats “controls exprés”. Es tracta d'operatius de curta durada, instal·lats durant deu o quinze minuts en punts estratègics. Aquesta fórmula dificulta la difusió massiva en temps real, ja que quan la ubicació comença a circular entre usuaris, el control ja ha estat retirat. El destacable en aquest cas és que la mesura s'integra dins del pla estratègic 2025–2030 de l'organisme, centrat en la reducció de la sinistralitat, especialment en vies secundàries i trams d'alta concentració d'accidents. L'estratègia combina vigilància tecnològica, mobilitat sostenible i reforç de controls. La dificultat jurídica rau en el fet que actualment cap norma prohibeix de forma expressa que una aplicació comparteixi informació aportada pels seus usuaris. Qualsevol modificació legal haurà d'equilibrar el dret a la informació amb la necessitat de garantir l'eficàcia dels dispositius de control. L'eventual reforma suposaria un canvi rellevant en la relació entre tecnologia col·laborativa i regulació del trànsit. La precisió dels avisos sobre radars en autopistes i carreteres convencionals se situa així al centre d'un debat que combina seguretat viària, llibertat d'informació i adaptació normativa a l'era digital.