Després d’una setmana de descans, l’Audiència Nacional celebra a partir d’aquest dilluns quatre noves sessions del judici contra el president Jordi Pujol , els seus set fills i nou empresaris per aclarir l'origen de la seva fortuna amagada a Andorra. Gairebé s’ha arribat a l’equador del judici, i davant del tribunal començaran a desfilar testimonis demanats per les defenses, que sostenen que tot és un muntatge policial per enfonsar la imatge del president Pujol i de polítics catalans a través de l’operació Catalunya . Aquesta setmana els advocats defensors s’arremangaran per fer aflorar el joc brut policial i judicial. Aquest és el cas de Vicky Álvarez , exparella de Jordi Pujol Ferrusola , que el desembre de 2012 va denunciar a l’Audiència Nacional els suposats negocis irregulars del fill gran del president Pujol. El testimoni d’Álvarez és polèmic perquè després es va saber que la va portar  al jutjat Rafael Redondo , advocat i soci del comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo. Villarejo és un dels integrants de la policia patriòtica del PP —impulsada pel govern espanyol de Mariano Rajoy—, com ell ha admès al Congrés dels Diputats i en un jutjat d’Andorra, que investiga la derivada de l’operació Catalunya al Principat. El descobriment d'Álvarez sorgeix del dinar que va mantenir amb la llavors líder del PP, Alícia Sánchez Camacho, al restaurant La Camarga, que va propiciar una investigació prospectiva a Andorra i una llista negra de polítics i càrrecs catalans, feta per la popular, com se la sent en una conversa amb Villarejo. Álvarez havia estat citada aquest dilluns per la defensa de Mercè Gironès, exdona de Pujol Júnior, exercida pel penalista Oriol Rusca , que al final divendres va renunciar al seu testimoni. Ni el fiscal Anticorrupció, Fernando Bermejo , ni les altres defenses no en volen saber res d’Álvarez, una dona que no té pèls a la llengua i que ha denunciat que ha estat utilitzada per tots. La policia de l’operació Catalunya En la sessió de dimarts, desfilaran pel tribunal de l’Audiència Nacional els principals actors de la policia patriòtica del PP. Els va demanar la defensa dels Pujol, encapçalada per Cristóbal Martell, que en els escrits de defensa sosté que “un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia (CNP) va realitzar accions al marge de tota legalitat processal i control judicial ”, que vam permetre la posterior investigació, primer al primogènit del president Pujol i després a tota la família. Hi destaca l’acció del comissari Villarejo, que ja té diverses condemnes (i també absolucions del cas Tàndem per a investigar rivals polítics i empresarials), i haurà de declarar com a testimoni aquest dimarts. També han estat citats: Eugenio Pino , llavors director adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola i únic condemnat per intentar incloure informació obtinguda il·legalment dels Pujol en la investigació judicial , els inspectors policials Bonifacio Díez i Celestino Barroso, i el llavors comissari en cap d'Assumptes Interns, Marcelino Martín-Blas. Tots ells han estat imputats a Andorra per pressionar els titulars de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir informació bancària dels Pujol i polítics catalans de forma il·legal. Els abocadors de Vocamorta i Tivissa amb dos exconsellers El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada , també ha citat aquest dimarts dos exconsellers de la Generalitat per aclarir si es van aprovar de forma irregular llicències ambientals. El primer és l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler (Units per avançar), quan era conseller de Medi Ambient (2001-2003), amb el president Jordi Pujol (CiU). Espadaler ha demanat declarar en català , un dret reconegut, després d’una reforma impulsada pels grups catalans al Congrés, i després que el magistrat Manuel Marchena li ho prohibís a testimonis del judici de l’1-O. El segon és el successor, Salvador Milà ( ICV), conseller de Medi Ambient amb el govern tripartit (PSC, ERC i ICV), liderat per Pasqual Maragall . En concret, Espadaler i Milà han de ser interrogats per les llicències obtingudes en l’abocador de Vocamorta, a Crüilles, (Girona), i el de Tivissa. En el cas de l’abocador de Vocamorta, s’indica que va ser impulsat per Gustavo Busa i Josep Mayola —que també són jutjats amb els Pujol—, entre els anys 1999 i 2003, amb la participació de Jordi Pujol Ferrusola , en el darrer govern del president Pujol.  La Fiscalia exposa que “aquest abocador va obtenir totes les autoritzacions i llicències preceptives quan  al Govern hi era CIU”. I afegeix que “es dona la circumstància que la justícia, fins a tres ocasions , ha dictat sentències per les quals s'ordena la seva paralització, tancament i tornada al seu estat original dels terrenys , sent l'última i aparentment definitiva, la sentència del Tribunal Suprem,  del 14 de febrer de 2014" . Hi precisa que “el guany patrimonial total atribuïble al fill gran de Pujol en aquesta operació va ascendir a 5.287.129 euros“. Una dècada després, el Govern encara planifica el buidatge de Vocamorta i s'ha detallat que hi ha unes 3 , 5 milions de tones de residus acumulades. En el cas de l'abocador de Tivissa (Ribera d’Ebre),  que continua actiu,  la Fiscalia sosté que Jordi Pujol Ferrusola va adquirir e l 33% de Gestió i Recuperació de Terrenys, el novembre de 2002, “casualment ” un mes abans que el Departament de Medi Ambient hagués concedit a aquesta societat l’autorització ambiental al projecte de tractament de residus a Tivissa. També va obtenir el permís de la comissió de govern de l’Ajuntament de Tivissa. La societat era també participada pels investigats Buesa i Mayola. I conclou  que tots tres “ van fracassar ” en instal·lar un nou abocador a Alcarràs (Segrià). La famosa UDEF al judici Finalment,  l’Audiència Nacional interrogarà, dimecres i dijous, sis agents de la policia espanyola , de la coneguda Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i dos agents de la Guàrdia Civil , que va investigar el patrimoni de la família Pujol per ordre del jutge instructor de l’Audiència Nacional. Se sospita també que van usar proves aportades il·legalment per la policia patriòtica del PP. L’inspector Álvaro Ibáñez , amb el número identificatiu 89.140, és l’instructor policial que signa tots els informes. Alguns dels informes que es van difondre a la premsa, amb el nom de la UDEF,  després es va descobrir que eren "apòcrifs" i falsos. "Qui collons és la UDEF? ", va preguntar enfadat el president Jordi Pujol a la presentadora Susanna Griso en el seu programa  a Antena 3 el 2012, davant les greus acusacions dels seus informes. Dos anys després, el president Pujol va confessar que la família tenia una fortuna amagada a Andorra, i regularitzada el 2014, en publicar-se els seus comptes per El Mundo , el subdirector del qual no va aclarir d'on van treure aquestes dades reservades, en  una sessió del judici als Pujol, a l'Audiència Nacional, a Madrid. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!