El papa Lleó XIV, amoïnat per l'auge de la ultradreta a l'Estat espanyol

El papa Lleó XIV està amoïnat per l'auge de la ultradreta a l'Estat espanyol , segons ho va expressar ell mateix fa tres mesos i ha revelat aquest dilluns El País . Va ser el passat 17 de novembre quan els nou bisbes espanyols de la comissió executiva de la Conferència Episcopal (CEE) es van desplaçar fins el Vaticà per a la seva primera reunió amb el pontífex, sis mesos després de la seva elecció, i van quedar sorpresos pel que els va dir el Sant Pare: que la seva principal preocupació d'aquest moment a Espanya "és la ideologia d'utradreta", i la manera en que aquests grups polítics, com Vox, "busquen guanyar el vot catòlic" i "instrumentalitzar l'Església" —sobetot, pel que fa a l'acollida i regularització de migrants. El fet és que fa temps que des de Vox i altres grups d'ultradreta acusen determinats bisbes d'haver traït els fidels per donar suport a les polítiques "anticristianes" del govern espanyol com a "contrapartida" pels casos de pederàstia o pel "sistema d'ajudes" que reben. Així mateix, critiquen l'episcopat pel "silenci davant de l'avenç de l'islamisme" i, fins i tot, han proposat que els creients dexin de marcar l'X a la casella de la declaració de la renda per a l'Església. L'objectiu d'aquesta campanya iniciada a l'estiu després de la polèmica de Jumella és intentar deslegitimar la jerarquia eclesial i atreure vots. La demonització dels migrants " El Papa veu que la ultradreta fa servir els creients per a les seves finalitats ", afirma un prelat a El País .  Els bisbes van tornar de Roma amb aquesta directriu, la de ser conscients de les intencions dels grups d'extrema dreta. I els efectes de les ordres del Pontífex es van veure de seguida: a més de tancar un acord amb el govern espanyol per compensar les víctimes de pederàstia el passat 8 de gener, el dia 27 van donar suport al pla de regularització de migrants aprovat per l'executiu estatal i atacat durament per Vox. De fet, fa temps que l'Església pressiona per posar en marxa aquesta mesura per resoldre la situació de més de mig milió de persones . El president dels bisbes espanyols, Luis Argüello, va obrir la reunió posant al dia el papa Lleó XIV de la situació de l'Església espanyola —secularització, problemes demogràfics, casos de pederàstia...—, i el pontífex va escoltar en silenci fins que va ser el seu torn. Aleshores, va assenyalar que la qüestió que realment li preocupa era l'auge de la ultradreta , per a sorpresa dels presents. "Hem comprovat que Robert Prevost coneix bé Espanya", va dir Argüello quan va acabar la reunió. Una de les prioritats del papat de Lleó XIV és combatre la polarització tant dins com fora de l'Església, i veu en l'ascens de l'extrema dreta un perill, sobretot per la demonització de les persones migrades. Els atacs ultres contra l'Església El Papa sap com actuen aquesta mena de grups d'ultradreta perquè els ha patit en persona. Per exemple, va patir una campanya contra ell abans del conclave, quan encara només era el cardenal Robert Prevost. Portals ultraconservadors espanyols amb connexions als Estats Units, Mèxic i el Perú van aprofitar un cas de pederàstia ocorregut l'any 2022 a la diòcesi peruana de Chiclayo per acusar-lo d'encobriment, ja que ell aleshores n'era el bisbe. Tot, després que el papa Francesc dissolgués el Sodalicio de Vida Cristiana , una mena de secta cristiana ultra acusada de nombrosos casos d'agressió sexual. "He vist amb els meus ulls aquests grups entregar pamflets a Roma en contra de Prevost", explica a El País un cardenal, recordant els dies del conclave. I una altra font vaticana afegeix: " Per al Papa, aquests grups són una preocupació real ". I no ens oblidem dels atacs que va patir Francesc, fins al punt que recentment hem sabut que el pederasta Jeffrey Epstein es va coordinar amb Steve Bannon, l'ideòleg de l'extrema dreta als EUA, per finançar partits ultres a Europa i atacar el papa argentí per derrocar-lo. I a l'Estat, tant Vox com la Falange han atacat Argüello per defensar la regularització de migrants, acusant-lo de traïdor. A banda, el cardenal de Madrid, José Cobo, també ha rebut atacs per la ressignificació del Valle de los Caídos —ara, de Cuelgamuros. Per la controvèrsia de Jumella, qui va rebre va ser l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que va ser molt contundent amb Santiago Abascal: "Un xenòfob no pot ser un vertader cristià". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!