El Palau Robert de Barcelona inaugura l’exposició ‘Avui 50+. Des de 1976, notícies, llengua i país’ , un recorregut pels cinquanta anys d’història del primer diari en català després de la dictadura franquista. Organitzada pel grup Hermes Comunicació i la Direcció General de Difusió, i comissariada pels periodistes Toni Brosa, Carles Sabaté i Jordi Panyella , la mostra es podrà visitar gratuïtament fins al 24 de maig a la sala 3 del recinte. L’exposició proposa un autèntic viatge en el temps que arrenca el 1976, any de fundació del diari Avui , i arriba fins al 2026, ja sota la capçalera d’ El Punt-Avui . De fet, l'exposició ja arrenca amb un fet històric del diari: imatges de la reacció ciutadana a la publicació de l' Avui un 23 d'abril del 1976, un sant Jordi que va ser simbòlic per al país, ja que era el primer després de la mort del dictador Franco. L'exposició també explica les dificultats que van tenir els impulsors del diari, encapçalats per Josep Espar i Ticó , fins al punt que relaten a través d'una cronologia els 10 anys que van trigar a desenvolupar el projecte. I és que entre el 1966 i el 1976 el franquisme va posar traves a la fundació del primer diari en català després del franquisme. Aquí s'explica els detalls d'aquests 10 anys i com va ser de clau la figura de Carles Sentís , un alt càrrec del Ministeri d'Informació. Entre els documents exposats hi ha informes del Ministeri d’Informació encapçalat per Manuel Fraga , que denegaven el permís per publicar-lo, inicialment com a setmanari. El relat combina fotografies, material audiovisual, documents històrics i portades emblemàtiques, així com una selecció d’obres del fons artístic del diari, amb peces d’artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies i Salvador Dalí . També hi ha un exemple de com era una redacció de l'època o els 34.000 comptepartícips del diari que van fer les seves donacions a través de mecenes. Exposició dels 50 anys del Diari Avui / Foto: Carlos Baglietto Del 1976 al 2026: dues realitats mediàtiques La mostra també s’obre amb una comparativa entre el 1976 i el 2026. Si avui Catalunya viu en una “societat complexa” amb més de 460 mitjans de comunicació, el 1976 només n’hi havia 34. En aquell context de transició política, el naixement de l’ Avui va esdevenir una fita històrica: era el primer diari en català després de la Guerra Civil i la repressió franquista. El recorregut culmina amb una mirada crítica als darrers cinquanta anys, posant el focus en l’evolució de la llengua catalana i en les tensions i retallades de drets que han afectat els catalanoparlants. Així, l’exposició connecta l’esperit fundacional del 1976 amb els reptes actuals del periodisme i de la llengua . El projecte també compte amb una imatge de tots els escriptors històrics que van escriure el català, així com un vídeo d'uns quants periodistes, entre ells l'exdirector Vicent Sanchis. Exposició dels 50 anys del Diari Avui / Foto: Carlos Baglietto El projecte expositiu ha anat a càrrec dels periodistes Toni Brosa, Carles Sabaté i Jordi Panyella; la museografia és de Cristina Masferrer, i el disseny gràfic, d’Albert Planas i Manel Terrón. A més, una part dels originals del fons d’art del diari, actualment conservats al Museu d'Art de Girona i al Museu d'Història de Catalunya, també formen part d’aquest recorregut commemoratiu. Posteriorment, els jardins han comptat amb més d'un centenar d'extreballadors de la casa, juntament amb el conseller de Presidència, Albert Dalmau , i el secretari de comunicació, Carles Escolà. Dalmau ha destacat aquest aniversari com a celebració "del que som com a país". "La llengua, la nació i la democràcia van ser la gènesi d'aquest diari", ha reivindicat el conseller Dalmau, relacionant la lluita per la persistència de la llengua catalana amb la necessitat d'un ecosistema de mitjans de comunicació en català forts. Escolà, per la seva banda, ha reivindicat el "capteniment" dels fundadors i ha definit el diari com un "referent cultura, de vida i del saber". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!