Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea no han aconseguit superar aquest dilluns superar les reticències d'Hongria i Eslovàquia i acordar el vintè paquet de sancions contra Rússia , projectat en ocasió del quart aniversari de la invasió d'Ucraïna que és demà dimarts. "Demà és el quart aniversari de l'inici de la guerra, i necessitem enviar senyals contundents a Ucraïna que continuem ajudant-la ", ha assenyalat la cap de la diplomàcia europea en la roda de premsa posterior al Consell d'Afers Exteriors. Al mateix temps, la dirigent estoniana ha lamentat el bloqueig de Budapest i el seu primer ministre, Viktor Orbán , al préstec de 90.000 milions d'euros per cobrir les necessitats financeres de Kíiv a partir del segon trimestre d'aquest 2026. "No era el missatge que volíem enviar avui, però la feina continua", ha afegit Kallas, tot apuntant que el diàleg amb Hongria per aixecar el veto es manté. La Comissió Europea va proposar el 6 de febrer passat vetar completament els serveis marítims als petroliers russos, sancionar més empreses del sector energètic i més bancs russos , així com disposicions per evitar que productes sensibles arribin a Rússia, un nou paquet de mesures pensat per estar llest al dia en què es compleixen quatre anys de la invasió. Però tant Eslovàquia com Hongria han bloquejat la seva adopció, en condicionar el suport a recuperar el subministrament de petroli rus a través de territori ucraïnès per l'oleoducte Druzhba , malmès per atacs russos el passat 27 de gener i que encara no ha estat reparat. "La culpa és de Rússia, perquè van bombardejar l'oleoducte. I, de fet, no només l'oleoducte, si no crec que el 80% de la infraestructura energètica ucraïnesa, i no puc culpar els ucraïnesos per reparar la infraestructura energètica que el seu poble necessita a 25 graus sota zero per tenir calefacció", ha comentat Kallas sobre aquesta demanda dels dos estats centreeuropeus. Hongria bloqueja un préstec de 90.000 milions Al veto de Budapest al nou paquet de sancions s'hi suma el seu bloqueig a l'emissió de deute per poder fer un préstec de 90.000 milions d'euros a Kíev per poder finançar la guerra a partir del segon trimestre d'aquest any 2026 . La cap de la diplomàcia europea ha lamentat el "pas enrere" en relació amb el bloqueig del préstec, una mesura acordada entre els líders europeus el desembre passat —a excepció d'Hongria, Eslovàquia i la República Txeca— a través del mecanisme de cooperació reforçada. En aquest sentit, ha afirmat que demà la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen , i el president del Consell Europeu, António Costa, "plantejaran aquesta qüestió al primer ministre Orbán, perquè realment no s'ajusta a la clàusula de cooperació lleial que figura als tractats". En tot cas, ha assenyalat que si no tira endavant aquest model de préstec la UE pot tornar a l'opció inicial d'utilitzar els beneficis dels actius russos congelats . Eslovàquia atura el subministrament elèctric d'emergència Com a mesura "recíproca" després que Kíev no resumís el subministrament de petroli rus a través de l'oleoducte Druzhba , el primer ministre d'Eslovàquia, el populista Robert Fico, ha anunciat que deixarà de subministrar electricitat a Ucraïna en casos d'emergència en els quals es necessiti el subministrament exterior per mantenir estable la xarxa. Aquesta situació es dona després dels múltiples atacs russos contra la xarxa elèctrica ucraïnesa que s'han produït aquest hivern, enmig de temperatures gèlides. Aquesta matinada, a més, el Servei de Seguretat d'Ucraïna ha atacat una estació de bombeig de l'oleoducte Druzhba situada a la regió russa del Tatarstan que és clau per al seu funcionament. El govern eslovac, considerat un aliat de Rússia igual que l'executiu hongarès, va declarar fa uns quants dies l'estat d'emergència energètica després de la interrupció del flux de cru rus i ha alliberat fins a 250.000 tones de les reserves nacionals de petroli. Eslovàquia va subministrar un 21% de l'electricitat importada a Ucraïna, mentre que Hongria va assumir el 42% d'aquest subministrament. Hongria, governada pel primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, també amenaça Kíev amb una mesura similar si no es renoven els fluxos de cru rus pel Druzhba. El tall anunciat encara ha de ser aprovat per la plana major de la Xarxa Nacional d'Electricitat Eslovaca. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!