Si ara que tenc quaranta-sis anys pens en tot el que més o menys creia que sabia sobre la sexualitat femenina quan en tenia catorze o quinze, és a dir, a mitjans dels 90 de finals del segle passat, prenc consciència que vivia en la inòpia total, i que donava per bons molts dels tòpics esbiaixats, interessats i plens de prejudicis que circulen des de fa segles sobre les dones i la relació que tenen amb el sexe. Per començar, jo estava imbuït del prejudici -o directament de la mentida- segons el qual a les dones el sexe els importa i els agrada menys que als homes. Santa innocència!