Encara tenc una sensació estranya d’inici d’any, tot i que ja duim damunt dos mesos que han estat més llargs que curts. Malgrat que ja tocam març, pareix que els propòsits se m’enquisten. Una part del meu cervell, servil als mecanismes viciats de la neuropsicologia, em recorda en bucle els meus mantres pel 2026. «Cuando llegue ese puente, ya lo cruzaremos». «Enguany sí que serà tranquil». O no.