Amb l'entrada aquest divendres al Parlament dels primers pressupostos del Govern de Salvador Illa , el president de la Generalitat ha activat el mecanisme per a la seva aprovació o la seva derrota a la cambra catalana. Illa corre, si més no aparentment, un risc polític no menor, ja que ho ha fet sense el suport d' Esquerra Republicana , el soci d'investidura, del qual depenen 22 diputats, i sense els quals els comptes públics catalans no poden tirar endavant. Després d'una setmana amb les espases en alt entre socialistes i republicans i després de la negativa de Pedro Sánchez a comprometre's en públic a la cessió a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF , a la reunió amb Oriol Junqueras al palau de La Moncloa, tots dos partits continuen jugant com el gat i la rata a implementar davant l'opinió pública el seu discurs, però sense moure's en les discrepàncies de fons, que són importants. El Govern té a favor seu la gestió del relat i el suport dels sectors econòmics i els agents socials. En primer lloc, la consellera d'Economia, Alicia Romero , presenta uns comptes clarament expansius, ja que els últims pressupostos aprovats daten del 2023. D'aquí el creixement del 22,8% , que preveuen una despesa global rècord de gairebé 50.000 milions d'euros (49.162 milions). D'aquest import, el 74,2% es destinarà a millorar l'estat del benestar , atès que són partides que corresponen a actuacions socials a departaments com habitatge, educació, sanitat, infraestructures i mobilitat . Els departaments que tenen un pressupost més alt són, en primer lloc, Salut , amb 13.840 milions d'euros i un creixement de 2.428 milions, un 21,3% més, i Educació , amb 8.356 milions, que creix un 24,5%. S'obre ara un període de negociació subterrània entre el PSOE, el PSC i Esquerra per llimar diferències, que haurà de tenir, necessàriament, vencedors i vençuts, ja que les discrepàncies s'han exhibit amb contundència a l'arena pública Tanmateix, metges i professors consideren insuficients els pressupostos respectius: els primers assenyalen que la despesa real sanitària el 2025 es va acostar als 16.000 milions d'euros i amb aquests comptes ni tan sols es cobreix l' activitat ordinària . La posició dels docents també és crítica, ja que està molt lluny de l'increment salarial que esperen. Són, a més, dos departaments que les últimes setmanes ja han tingut jornades de protesta, vagues i manifestacions. S'obre ara un període de negociació subterrània entre el PSOE, PSC i Esquerra per llimar diferències, que haurà de tenir, necessàriament, vencedors i vençuts, ja que les discrepàncies s'han exhibit amb contundència a l'arena pública. Aquest també és un dels interrogants del moment: per què s'han volgut exposar els desacords tan obertament? Amb el calendari acordat, el dia 20 de març se celebrarà el debat de les esmenes a la totalitat . Aquest és el dia de la votació a la cambra i el 16 el de la presentació d'esmenes. Esquerra ha assenyalat que si no hi ha un compromís públic sobre el 100% de l'IRPF presentarà una esmena a la totalitat i, fins ara, no se n'ha desdit. És més, des del partit republicà assenyalen que els negociadors socialistes són maldestres, poc intel·ligents i van tard i que estan equivocats si pensen que seran ells els pagafantes . Junqueras , diuen, no està disposat a empassar-se aquest gripau. El Govern està, tanmateix, força més tranquil , convençut que entre la pressió dels sectors empresarials i la por d'un avançament electoral —avui Junqueras no podria ser candidat— els farà reflexionar i rectificar. ¿Molt soroll per no res? Ho anirem descobrint els pròxims dies, ja que encara falta molt perquè aquella frase de Junqueras a la ràdio —"hem suportat quatre anys de presó, com no suportarem quatre setmanes de pressió"— estigui al punt més àlgid.