Al llarg de deu o dotze anys vaig acompanyar els meus pares a muntar la parada ambulant de calçat artesà dels meus pares. Sempre he guardat un bon record d’aquells temps. Només anaven a vendre als mercats d’Inca i de Ciutat. Els dijous i els dissabtes. A Inca situàvem la taula davant el bar Argentí, al carrer Major. A Ciutat ho fèiem a l’exterior de la plaça de l’Olivar, també davant un cafè, el bar Tulsa. En ocasions molt puntuals exposaven el gènere en alguna de les grans fires pageses de Mallorca, a Sineu o a Llucmajor. Sempre he enyorat els dies de pluja i vent que ens acompanyaven. La caixa que fèiem era magra, però jo no recordo cap renec dels meus progenitors per l’escassa venda ni pel freqüent temporal. Era una altra època, de poques sobres i vaques primes.