A Contra el Turismo, el sociòleg Rodolphe Christin diu: «En tots els llocs massificats del món assistim a una saturació turística amb un greu impacte sobre la vida quotidiana: ja no es pot viure i treballar amb normalitat i l’accés a l’habitatge es torna quasi impossible, expulsant la vida local a la perifèria. El turisme s’ha convertit en una indústria tòxica i totalitària que afecta el conjunt de la vida de les persones, el descontent de les quals no s’atura de créixer. Reconèixer aquesta realitat no és turismofòbia, sinó una reflexió política que no pot ser titllada de patològica». Me tranquil·litz sabent que la meva turismòfobia no és patològica sinó el resultat de l’èxit turístic de l’Estat espanyol, batent record de turistes any rere any. Sé, però, que l’augment de la turismofòbia, per excés de turisme, podria perjudicar l’arribada de turistes, ja que es pot crear un estat de rebuig en els mercats emissors que els pot fer optar per altres destinacions, més submises.