Al segle XXII, l'essència de la dieta mediterrània no desapareixerà, però sí que es transformarà profundament. Espanya afrontarà un escenari marcat pel canvi climàtic, l'escassetat d'aigua i la necessitat de reduir emissions. En aquest context, l'alimentació combinarà alta tecnologia i arrels sostenibles. La nova dieta mediterrània serà més vegetal, més marina i molt més personalitzada , mantenint el protagonisme de l'oli d'oliva, les hortalisses i els productes del mar. El gran canvi arribarà en el terreny de les proteïnes . La carn convencional serà cada vegada més escassa i probablement considerada un producte ocasional. Dieta Mediterrània en 100 anys En lloc de la carn que hem esmentat, s'imposaran proteïnes de “nou disseny ”: carn i llet cultivades en bioreactors mitjançant agricultura cel·lular, fermentació de precisió per obtenir caseïna o col·lagen sense animals i farines d'insectes integrades de forma gairebé invisible en pans i pastes. Aquestes innovacions permetran mantenir la tradició culinària reduint l'impacte ambiental de la ramaderia intensiva . El mar cobrarà encara més rellevància . Als peixos tradicionals s'hi sumaran algues cultivades de forma sostenible, riques en minerals i proteïnes, que s'integraran en arrossos, guisats i amanides . Les costes mediterrànies podrien convertir-se en pols d'aqüicultura avançada i regenerativa. Al costat d'elles, els llegums (cigrons, llenties o mongetes) i els fongs ocuparan un paper central, reforçant el caràcter antiinflamatori i cardioprotector que sempre ha definit la Dieta Mediterrània. Les llegums reforçaran el seu paper / Foto: Unsplash La personalització serà un altre pilar clau . Gràcies a la nutrigenòmica i la intel·ligència artificial, les dietes deixaran de ser universals. Sensors i dispositius vestibles monitoritzaran paràmetres de salut en temps real , mentre cuines intel·ligents suggeriran menús ajustats a la despesa calòrica i a l'estat de la microbiota. Fins i tot la impressió 3D d'aliments permetrà crear plats amb textures tradicionals, però formulats amb nutrients específics per a cada persona. La tecnologia no substituirà el receptari mediterrani, sinó que l'adaptarà a cada organisme . Als peixos tradicionals s'hi sumaran algues conreades de manera sostenible El paisatge agrícola també canviarà . Moltes hortalisses es conrearan en granges verticals dins de ciutats com Madrid o Barcelona, reduint transport i consum d'aigua. La hidroponia i l'edició genètica amb tècniques com CRISPR facilitaran varietats resistents a sequeres i altes temperatures, previsibles en el clima peninsular futur. Així, tomàquets, pebrots o cítrics seguiran presents , però produïts amb una eficiència impensable avui. Hort urbà / Foto: Unsplash En l'àmbit gastronòmic, la tradició buscarà sobreviure en format sostenible . La cuina d'autor s'orientarà cap al residu zero i la traçabilitat total. Cada ingredient explicarà la seva història: on es va conrear, quanta aigua va utilitzar i quina va ser la seva petjada de carboni. La dieta mediterrània del segle XXII no serà una relíquia del passat, sinó una evolució ètica i tecnològica que posarà al centre les hortalisses, els aliments del mar i la salut tant humana com planetària. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!