Aquí, a Mallorca, som molt de dir que «això abans no passava». Ho deim amb el pa amb oli a la mà i la nostàlgia ben untada. Però hi ha una cosa que sí passa ara i abans hauria fet tremolar a més d’un, una generació sencera creix sense saber què va ser el 23–F ni per què hauria d’importar-li. No és que no ho hagin estudiat, és encara pitjor, ho han «donat». Com qui dona els rius d’Europa o les parts de la cèl·lula. Un tricorni, uns trets, un rei que parla. Examen aprovat. Carpeta tancada. Democràcia arxivada. I després ens escandalitzem perquè no voten. A les darreres eleccions, l’abstenció juvenil a les Illes Balears va tornar a ser escandalosament alta. Però en lloc de demanar-nos què hem fet malament, preferim repetir el mantra de que «els joves passen de tot». No, no passen. Els hem ensenyat que res no va amb ells. Que la política és un circ, que la història és pols i que el futur, si arriba, ja el gestionarà qualcú altre. Tanmateix, a mi em paguen la factura del mòbil i no necessit res més!