S’acaba de fer pública la nova xifra de dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya . L’any 2022, els ciutadans de Catalunya van aportar a les arques de l’Estat 77.742 milions d’euros en impostos. Això suposa que, sent el 16% de la població, Catalunya esdevé el 19,3% de la recaptació total de l’Estat . Però les despeses de l’Estat a Catalunya van ser de 56.650 milions d’euros, una xifra que no arriba al 14 % (13,9) del que l’Estat inverteix a les comunitats autònomes . Això vol dir que entre els 77.742 milions d’euros aportats i els 56.650 milions d’euros rebuts, pel camí s’han evaporat 21.092 milions d’euros. Tenint en compte que segons les últimes dades disponibles de la Generalitat la població catalana és de 8,15 milions de ciutadans, aquests 21.092 euros suposa que cada català aporta a l’Estat 2.586 euros cada any que mai veu revertit en forma de serveis o inversions. Si vostè és una família de quatre persones , l’aportació de la seva llar passa dels 10.000 euros, concretament 10.346 euros cada any . És important remarcar aquest "cada any" perquè el dèficit fiscal no és un fenomen d’un exercici concret sinó que passa anualment. De fet, si ho mirem en forma de temps, aquests 21.092 milions d’euros suposen que cada dia Catalunya envia un tren (aquest sí que no falla) carregat amb 57,7 milions d’euros. És a dir, cada hora 2,4 milions d’euros. 40.129 euros cada minut. Tenint en compte que la lectura d’aquest article li comportarà, més o menys, uns cinc minuts, en aquest temps, els ciutadans de Catalunya han aportat 200.644 euros. Aquest és l’autèntic fet transversal que uneix el país i, per tant, esdevé una necessitat imperiosa posar-hi remei perquè aquesta és la llavor de tota la resta de problemes que pateix Catalunya Votin el que votin, parlin la llengua que parlin, el dèficit fiscal suposa 10.346 euros per cada família catalana 21.092 milions d’euros també suposa el 8,2 % del PIB, és a dir, de tota la riquesa que genera. No hi ha país, empresa o organització que pugui assumir anualment unes pèrdues tan grans . Encara és més dramàtic si s’agafen com a referència els pressupostos de la Generalitat. Segons els números presentats divendres per la consellera Alícia Romero, els 21.092 milions d’euros són el 43% d’aquests comptes , que ascendeixen a 49.162 milions d’euros. De cada 100 euros que la Generalitat té pensat gastar, Espanya se’n queda —cada any— 43. O el que és el mateix: la despesa sumada dels departaments de Salut i d’Educació , els dos pesos pesants de l’administració catalana. En uns temps en què tot està polaritzat i fragmentat , hi ha una realitat que uneix tots els catalans, votin el que votin, pensin el que pensin, parlin la llengua que parlin i hagin nascut on hagin nascut : pel simple fet de pagar els seus impostos a Catalunya part del seu esforç fiscal, 2.586 euros per persona i any, no els retorna mai. Va a fons perdut a Espanya. Aquest és l’autèntic fet transversal que uneix el país i, per tant, esdevé una necessitat imperiosa posar-hi remei perquè aquesta és la llavor de tota la resta de problemes que pateix Catalunya . Si d’alguna cosa en cal un gran pacte nacional és, precisament, aquesta. Perquè si hi ha un tothom real quan el Govern es refereix al govern de tothom és, precisament, aquest.