Ahir, 28 de febrer, els Estats Units i Israel v an bombardejar l'Iran . L' Operació Fúria Èpica ha establert l'atac a instal·lacions nuclears, seus de la Guàrdia Revolucionària, edificis governamentals i zones pròximes a la residència del líder suprem, Alí Khamenei. La Mitja Lluna Roja confirma almenys 201 morts i 747 ferits. Reuters informa que el gendre i la nora de Khamenei han mort en els bombardejos, tot i que el règim ho nega. La resposta iraniana ha estat immediata: míssils contra Israel, bombardejos a bases estatunidenques a Kuwait, Emirats, Qatar i Bahrain, i impactes a l'aeroport de Kuwait i un hotel a Dubai. Israel ha declarat l'estat d'emergència i ha tancat escoles. Mentre queia la nit de dissabte, continuaven les explosions a Teheran. L'excusa oficial és el programa nuclear iranià . Els Estats Units acusen l'Iran d'enriquir urani al 60 %, un nivell perillosament proper a l'armament militar. L'Iran insisteix que el seu programa és pacífic . Ja el juny de 2025, Trump va ordenar bombardejar les plantes nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan, assegurant que el programa havia estat “esborrat”. Mentida. Imatges de satèl·lit de febrer mostren que l'Iran les estava reconstruint. I l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica va denunciar que se li va negar l'accés als llocs d'enriquiment des de llavors. Però hi ha més capes. Irán viu l'onada més gran de protestes de la seva història des de desembre de 2025: més de 100 ciutats en flames. La repressió ha estat salvatge: 3.428 manifestants assassinats i 19.000 detinguts segons Iran Human Rights. Amnistia Internacional parla de “massacres” amb foc real i desaparicions forçades. El règim dels aiatol·làs s'està caient per dins. Tot i que tampoc es pot obviar el fet que hi ha interessos molt evidents a provocar des de fora aquestes protestes, generant caos i confusió, agreujada per la manca d'informació directa (des de l'Iran s'ha limitat l'accés a internet i és pràcticament impossible contrastar la informació i contactar amb fonts directes). Molts analistes creuen que aquesta guerra exterior és la seva última taula de salvació. Fa tot just una setmana hi havia esperança. L'Iran i els Estats Units negociaven a Ginebra, amb la mediació d'Oman. Es va parlar de “progrés significatiu”. Però el 16 de febrer, en plenes converses, la Guàrdia Revolucionària va tancar temporalment l'estret d'Ormuz per a maniobres militars. El missatge era clar: si ens ataqueu, el món ho pagarà. El passat dijous les negociacions entre els Estats Units i l'Iran semblaven avançar i s'havien marcat a l'agenda continuar parlant demà, dilluns. Ara tot ha saltat pels aires. Aquest no és un problema llunyà. Ho notaràs a la teva butxaca, al teu rebut de la llum i, si això continua escalant, en l'ordre mundial tal com el coneixes Ahir, dissabte, a la tarda, coneixíem que l'estret d' Ormuz es tancava. Es tracta d'un coll d'ampolla de 30 quilòmetres entre l'Iran i la Península Aràbiga. Per allà passa el 20 % del petroli mundial. La Guàrdia Revolucionària va començar a emetre senyals de ràdio als vaixells dient que “cap vaixell pot passar”. Si l'Iran tanca Ormuz, Goldman Sachs calcula que el barril de Brent podria disparar-se fins a 90-110 dòlars. Altres parlen de 120-150 dòlars. El petroli WTI ja va pujar gairebé un 10 % després dels atacs. Traducció: tornada de la inflació, gasolina cara, llum cara, vida cara. I això no és un problema només per a l'Orient Mitjà. És un problema per a tu, perquè les conseqüències es veuran de manera immediata en el rebut de la llum de casa teva, en el preu de la gasolina, en l'encariment dels productes bàsics que consumeixes. Trump ha dit que busca el canvi de règim a l'Iran. Ha cridat el poble iranià a “prendre les regnes del seu destí” i ha demanat la “rendició total” de l'exèrcit iranià. Israel dona suport a l'operació i considera els arsenals de míssils iranians una amenaça directa. Rússia i la Xina ho anomenen “agressió no provocada” i “violació del dret internacional”. La Xina ha advertit que no es quedarà “de braços plegats” i amenaça amb represàlies comercials. La Unió Europea parla de “profunda preocupació” i Macron d'“esclat de guerra”. Espanya, amb Pedro Sánchez, ha rebutjat “l'acció militar unilateral” però també ha condemnat el règim iranià. Ara hi ha 158 espanyols a l'Iran intentant sortir del país. Aquí hi ha dues veritats incòmodes que conviuen: l'Iran és un règim brutal que massacra el seu propi poble, finança milícies i ha jugat amb el límit del programa nuclear durant anys. Però també és cert que els Estats Units i Israel han atacat un Estat sobirà sense autorització del Consell de Seguretat. El mateix Organisme Internacional d'Energia Atòmica mai va confirmar que l'Iran estigués fabricant armes nuclears. I hi ha qui veu en aquesta ofensiva un càlcul polític de Trump en any electoral. Ambdues coses poden ser certes alhora. I ambdues tenen conseqüències devastadores. Si els atacs són breus i l'estret es manté obert, els mercats s'estabilitzaran, com ja va passar el juny de 2025. Però si Trump va de debò amb el canvi de règim (i sembla que sí) i l'estret es tanca efectivament, estem davant la crisi petroliera més gran en dècades. Mentre escric aquestes línies la nit de dissabte, continuen les explosions a Teheran, els mercats energètics estan en caos i 158 espanyols intenten tornar a casa des d'una zona de guerra. Ningú sap com clarejarà el diumenge. L'únic segur és que aquest no és un problema llunyà. Ho notaràs a la teva butxaca, en el teu rebut de la llum i, si això continua escalant, en l'ordre mundial tal com el coneixes. Convé estar molt atents.