Poesia de Joan López

La presentació de l’obra poètica de Joan López Casasnovas, celebrada dia 25 a la Casa de Cultura de Ciutadella, va ser un acte de justícia. La poesia de Joan López és hàbil, a voltes musical, intel·ligent i compromesa, com ell mateix ho era en la seva acció pública. Els seus versos no cerquen l’efecte fàcil ni la retòrica buida; treballen amb una llengua afinada, d’una precisió gairebé moral, i s’endinsen en els plecs de la condició humana amb lucidesa. Hi batega el país, la memòria col·lectiva, la voluntat de justícia i una mirada crítica que no renuncia mai a la tendresa.Aquest compromís no fou només literari. Joan López desenvolupà una trajectòria política coherent, vinculada al pensament progressista i a la defensa de la llengua i la cultura pròpies. Va assumir responsabilitats públiques amb la mateixa exigència amb què escrivia: amb conviccions fermes i un sentit del deure sense concessions. La seva activitat institucional era d’una ètica profunda.En el terreny personal, per a mi en Joan va ser molt més que un company. Durant trenta anys compartírem claustre a l’Institut Josep Maria Quadrado: ell hi impartia literatura; jo, anglès. Com a professor era insubornable, d’una rectitud exemplar. Tenia un sentit del deure tan intens que, a voltes, jo diria que el feia patir. No suportava la deixadesa ni la frivolitat quan es tractava de formar joves. Exigia perquè s’exigia. Com a amic era generós fins a l’extrem. Em va dedicar una biografia il·lustrada, Pau Faner: la força de la imaginació fabuladora, i va presentar molts dels meus llibres, des dels inicis fins gairebé al darrer alè.Record amb emoció la carta que m’envià des de Monte Hacho, a l’Àfrica, on feia el servei militar, quan vaig obtenir el Premi Sant Jordi. I la seva presència fidel en tantes presentacions, fins i tot en la del Premi Nadal, en castellà. Això el defineix: home de conviccions clares, però digne en tot moment, obert i lleial. Per aquesta entrega constant va deixar en segon terme la seva pròpia projecció poètica. Ara, la publicació de la seva obra –a càrrec de Nova Editorial Moll i a cura de Florit Nin y Pere Gomila– el restitueix i li fa justícia.