El 14 de juny, Suïssa votarà si vol mesures per no superar els 10 milions d’habitants. Se’n diu democràcia. Tanmateix, lo seu seria que ho fes, que ho hagués de fer, en un marc de garantia internacional dels drets humans i de llibertats per a tothom, els menors en primer terme, sota la premissa de què tots som iguals; que no vol dir que no se puguin establir restriccions, sinó que han de ser ben justificades, no discriminatòries, universalitzables, justes. Però, avui, drets humans i dret internacional fan aigües. El referèndum suís, per exemple, inclou negar el dret d’asil o el reagrupament familiar.Aquí, el debat va de regularitzacions per reial decret. Mal mètode, expressió d’un fracàs. Si el sistema no funciona, si és injust, s’ha de canviar la norma, i si aquest canvi comporta regularitzacions, benvingudes siguin. Però Espanya no ha tocat la regulació general d’estrangeria, la deu seguir trobant justa; però davant l’allau de gent que se n’ha sortit eludint-la, declara una amnistia. Cada parell d’anys. PSOE i PP se turnen. I sant tornem-hi, a la clandestinitat consentida, precària, afavoridora de l’explotació. Sostè Prohens que tenim un problema demogràfic, però no de capacitat turística, de ver no en veu la connexió? Pel nord i pel sud. Els empresaris aplaudeixen la regularització per sostenir el model. I per seguir creixent. Lamenta Prohens que la immigració ens fa perdre identitat i alhora arracona la llengua del país i en promou la minorització social. A l’altra banda, hi ha qui diu que podem assumir qualsevol nombre d’immigrants, que els necessitam, no dubten que els podrem oferir sanitat, educació i benestar social gratuïts i de qualitat. I habitatge. Sense problema. Més encara, que hauríem d’establir una renda universal incondicionada, siguem els que siguem. I que res de tot això té efecte crida sobre els milions de persones decidides a emigrar.Tot el que afecta drets personals és extremadament delicat i ens exigeix rigor, i humanisme i respecte. No serà fàcil, el populisme explota la xenofòbia, un recurs ancestral, abjecte i perillós; mentre proclama, en seu parlamentària, que tots els que no som de dretes som «tarados mentales». I pugen. És així que pugen.