El 21 de febrer del 1936, divendres, l’endemà d’aquell dia fatídic per als bens artístics i arquitectònics d’Elx, un regidor socialista, enviat per l’alcalde, visità les esglésies cremades, el jutge municipal féu un informe de la situació dels temples i edificis assaltats (destinat al sumari obert per l’Audiència Provincial d’Alacant), i l’arquitecte municipal S. Pérez Aracil informà de l’estat de les construccions. En la postguerra, deu dones foren jutjades per un tribunal militar acusades d’haver provocat incendis. I això és tot el que sabem. Però la gran transcendència i la tràgica novetat dels fets desvetllaren la fantasia popular amb una barreja d’incredulitat, por i rancúnia, originant contalles fabuloses que han arribat fins a nosaltres, la més coneguda de les quals potser siga la que diu que en el darrer instant, com per un miracle, la imatge de l’Assumpta fou salvada de les flames i fou amagada en algun lloc desconegut.