Dies enrera llegia, en un altre mitjà de comunicació escrit, una tribuna que qüestionava els processos d’avaluació universitaris i reclamava més flexibilitat, més accessibilitat i més acompanyament en la revisió d’exàmens. El text, signat per una professional aliena al món docent, era presentat com una defensa dels drets de l’alumnat. Jo hi vaig llegir la normalització d’un paternalisme pedagògic que tracta els universitaris com si fossin infants i que contribueix, de manera silenciosa però constant, a fabricar adults incapaços d’afrontar la frustració i d’assumir responsabilitats.