Com deia aquell, no recordo de què parlàvem abans d’Internet, ni on compràvem mobles abans d’IKEA... I com que ens ensenyaren que cal ser agraïts, donem les gràcies als americans, en el sentit berlanguià del mot, per evitar-nos cavil·lacions sobre el tema de l’article setmanal. Ara mateix, és obligat comentar que molta xerrameca sobre la IA i molta fanfàrria sobre la presa de decisions que permet però el món està en mans d’un tipus que creu merèixer el Nobel de la Pau mentre engega un conflicte bèl·lic rere l’altre, i sense seguir cap procediment legal malgrat presideix una democràcia. I això al mateix temps que l’únic gran país que hi posa un poc de seny resulta que està governat pels hereus de la revolució maoista, que ja em diran. On és la intel·ligència, natural o artificial? ¿I on és, o quan arribarà, aquell projecte d’obligar els governants a consultar les decisions més transcendentals... amb algú, i això sense saber si millor començar pels consellers naturals o artificials o exigir-ne un percentatge de cada bàndol?