Agraeixo sincerament a Brigitte Vasallo haver-nos servit en safata una fotografia en alta resolució del sot ideològic en què vivim els catalans en aquesta fosca vall després del procés. Gràcies. És rar tenir una oportunitat tan succinta de penetrar en la mentalitat que afecta una part substancial de la generació X , nascuda a l’empara del darrer franquisme i cridada a conviure en passiva sincronia amb el perfum d’impunitat amb què els franquistes van saber camuflar-se embolcallats de la també fosca operació Transició . Com a prèvia, recordem com l’activista afroamericà Malcolm X va descriure amb detall l’efecte que tindria en l’opinió pública imperant —és a dir, la que no té opinió— quan va dir que el gran objectiu dels opressors era controlar el relat públic per tal que el poble arribés a odiar els oprimits i besar la mà dels opressors. I juraria que és en aquest clima —només possible a l’ Spain is Different — que, conscientment o no, sospito que ha pogut respirar Brigitte Vasallo i tota la tropa mediàtica albertriverista que tan “estupendo” van trobar que l’ Estatut de Maragall fos violat, que el català continués essent idioma no obligatori a casa nostra (i esqueixat a tots els territoris catalanoparlants) i que la gran tradició liberal filorepublicana de la Nació catalana continués essent institucionalment marginada prèviament a la seva criminalització borbònica durant i després del procés . Brigitte Vasallo, com a producte ideològic d’alta gamma del progressisme unionista —ep!, unionista per estricta inèrcia lleial a la promesa de Juan Carlos a Franco en el seu llit d’agonia—, després d’un brindis al sol de wishful thinking colonial en què proclamava exultant la futura desaparició del català , té els sants nassos de proclamar que després en quedarà un record com a “llengua feixista” . Llengua feixista, diu! Qui no s’ha hagut de gratar ulls i orelles en encaixar-ho? És a dir, per a Vasallo, l’idioma de Mercè Rodoreda , la llengua de Carner, Espriu, Torres, Català i Pla, la llengua del Pau i Treva, l’idioma en què s’ensenyava a les escoles del Mar, a la de la plaça Sant Josep Oriol i al Liceu de Lleida, abans que la destruïssin les bombes de Mussolini (proper homenatge al Duce, doncs, Brigitte?), la llengua en què Pau Casals i Josep Trueta es cartejaven (devia ser feixista, doncs, el meu avi, no, Brigitte?), l’idioma que Franco prohibí (sí, prohibí “amb totes les de la llei”, et documentes, Brigitte?) mentre s’omplia el país de centenars de milers de pobres immigrants del Sud a qui forçosament deixarien al marge de la llengua, la llengua de Mar i Cel , de Xesco Boix , del Super3 i Paco Candel, la llengua de... però, vaja, callo, perquè ¿on pararíem? I per descomptat, Brigitte, ets plenament lliure de donar per bons i legítims —inconscientment o no— els faits accomplis físics i doctrinaris del franquisme (també hi estaràs en bona companyia, amb Pío Moa , Savater , Reverte , Banderas i un llarguíssim etcètera). Tu ja veuràs. Una de les armes per donar continuïtat a la legitimitat franquista va ser mantenir la generació X —i les anteriors i posteriors— en la més absoluta ignorància respecte a la memòria històrica, els crims del franquisme i la implacable i sagnant persecució dels catalans i la seva llengua Que portis un tonatge de merda al cap tan gran per dir bestieses de l’envergadura de les que dius és, n’estic convençut, el gran triomf de la Transició . Sense aquella Transició, tal com es va fer, resultaria d’un freakisme ultradretà tan indocumentat com desaforat dir-les en una societat democràtica normal que hagués conservat un mínim de memòria històrica. Perquè, fixeu-vos-hi, aquesta catalanofòbia tant ve de la dreta com de l’esquerra. Del que no hi ha dubte és que en la seva versió més virulenta, neix a l’extrema dreta. És important no oblidar el fosc paper exercit en tot aquest afer per un ideòleg falangista com Onésimo Redondo, que va aconsellar que la Falange fes un pas més en la llarga història de la catalanofòbia mesetària. Va advocar per copiar dels nazis , que coneixia bé, l’adopció d’un model d’ antisemitisme basat en l’odi a l’enemic “interior” com a base d’una catalanofòbia sistèmica que servís de motor del nacionalisme espanyol. I qui pot negar que la va clavar, perquè avui continua essent un ingredient essencial del pastís identitari espanyol . Hi ha cap enquesta que ho desmenteixi? Una de les armes per donar continuïtat a la legitimitat franquista va ser mantenir la generació X —i les anteriors i posteriors— en la més absoluta ignorància respecte a la memòria històrica , els crims del franquisme i la implacable i sagnant persecució dels catalans i la seva llengua. Com, si no, mantindrien el PP i el PSOE tants anys un “paseo Doctor Vallejo-Nájera” —el Mengele espanyol — a Madrid? Perquè... això no explica avui una part substancial del vot a VOX ? Per aconseguir “salvar” l’atmosfera franquista, els resultava vital evitar a tot preu que no patís una condemna com els nazis a Nuremberg , un daltabaix com la revolució dels Clavells a Portugal o un judici com el patit per la cúpula de Videla a l’Argentina el 1985. I això ho van aconseguir assegurant que els mateixos franquistes dirigissin l’operació de la Transició amb el resultat que persones com tu —Brigitte— vagin molt perdudes a l’hora de situar en quin costat de la història han caigut, incapacitats com estan per identificar l’origen dels prejudicis que els obsessionen. Malcolm X, recordeu? No cal dir que en molts aspectes aquesta dona està molt ben acompanyada. Té coses en comú, per exemple, amb el mateix president de la Generalitat , un home que critica la violència usada contra l’ Iran però que ha mantingut el silenci més absolut per criticar la violència criminal implementada per l’ Estat espanyol contra Catalunya —ja sigui pel PSOE o pel PP— amb episodis tan sagnants com l’atac rocambolesc contra votants, urnes i col·legis electorals l’ 1 d’Octubre ; l’escandalosa i impune implementació per part dels tribunals espanyols d’un lawfare massiu contra independentistes i contrincants polítics; el Catalangate ; la creació de la Policía Patriótica ; l’ús il·legal de Pegasus —pel cap de partit del Sr. Illa mateix, tal com denuncià Ronan Farrow en el seu excel·lent documental Surveilled —; l’Andorragate; el 155 i tota la maquinària repressora mobilitzada pel "Govern de Tothom" per sotmetre i humiliar els qui volen mantenir amb un mínim de dignitat la catalanitat. Perquè tot això és violència, també. Però no et preocupis, Brigitte, que crec que no estàs sola. L’única cosa de la qual no dubto és de qui, amb el temps, acabarà essent associat amb actituds i mètodes feixistes . I creu-me que, si hi ha d’haver justícia, no seran pas els catalans .