En realitat, molt poques coses són pitjors que la guerra. És per això que, quan esclata un conflicte en un indret del planeta que ens cau enfora o que no ens incumbeix directament, resulten tan indecents les batalletes i les discussions acalorades entre els europeus de dreta i esquerra criticant o validant el conflicte en qüestió. O posicionant-se a favor d’un bàndol o d’un altre en funció de la ideologia, els interessos político-econòmics i els biaixos ètics de cadascú. Com si les guerres només fossin un joc d’estratègia sobrecarregat d’ideologia: no esdeveniments complexos que s’han d’entendre i d’explicar, sinó miralls on projectar-nos i mirar el que som i confirmar la bondat del que som. Ho hem tornat a veure ara amb l’atac dels EUA i d’Israel contra l’Iran, igual que ja es va veure amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, amb la guerra d’extermini d’Israel contra els palestins i amb l’atac de Trump contra el veneçolà Maduro.