Cada generació ha hagut d’aprendre, sovint a base d’errors, que els residus urbans no desapareixen per art de màgia. Des del Monte Testaccio, muntanya artificial formada per restes d’àmfores a la Roma antiga, fins a les crisis sanitàries que impulsaren els corrents higienistes del segle XIX, la història ens recorda que la manera com gestionem la brossa te conseqüències directes sobre la salut i el medi ambient. Hui, en plena crisi climàtica i ecològica, la lliçó és encara més clara: el planeta no pot assimilar indefinidament el volum creixent de residus que produïm.