Fa vent de Mestral fort. No es tracta de fer un calendari agrícola, però som en els moments per acabar de podar alguns arbres, com les moreres, o les parres, servidor no ho farà, el darrer pic em vaig rompre dues vèrtebres amb una caiguda majestuosa. També es fa qualque empelt, els qui en saben. Els qui en saben també fan planters, protegits de les fortes pluges i vents que ha fet. Comencen les carxofes, les cols de cabdell i les taronges ja són dolces, al seu punt. Vaig al puig del Càrritx a inspeccionar els tarongers que sembrà mon pare i la filera de carxoferes, blanques i negres, devora la paret seca de baix. Ni rastre de flors d’ametler, tots són morts. De tornada a la vila plou. Un nin prova l’eficiència del ‘xubasquero’ posant-se davall el roll d’aigua que vessa d’una canal espenyada; deu ser poc eficient, perquè queda xop, ben xop.