Quasi tot allò que està passant en el planeta té alguna explicació. Però arribat a aquest punt no me negareu que té mal color. Ben segur que els comentaristes polítics tenen arguments que expliquen a l’engròs allò que està passant en el món. La guerra és indubtablement allò més fastigós i més inhumà del que està passant, però més enllà encara de tot és la confusió i l’agressivitat que mou a massa gent a atacar de manera desproporcionada als que s’oposen de veritat a la guerra. La guerra és essencialment un símptoma de desequilibri i de desordre planetari, però encara descol·loca molt més constatar que els defensors de l’ordre afavoreixen el desordre per construir aquell ordre que, no me negareu, acaba sempre afavorint els privilegiats i els poderosos de la terra. La guerra és substancialment satànica i pèrfida, però a la pràctica beneficia molts dels que en teoria defensen la pau i es presenten davant la societat com a salvadors. No és gens estrany, idò, com ha passat en altres moments de la història, que la fugida al desert apareix com una de les escasses alternatives per recuperar l’ànima i refer la vida lluny de tanta indecència moral.