Gran equivocació és concebre l’oci com un no fer res. L’oci no es ni peresa ni deixadesa, és una activitat fecunda i delitosa. En Sebastià, retirat ja, acostumava matinejar, era el primer que arribava a la taula del berenar. Va venir bé un jorn que els amics li preguntéssim: com portes, Sebastià, la teva jubilació? Respongué: Som feliç de no fer res. Francesca li retrucà: I si no fas res, per què t’aixeques tan prest? Respongué: Per tenir més temps de no fer res.