Es negocia massa poc amb les dones . Aquesta afirmació no és un lament, sinó una dada flagrant i un error estratègic amb conseqüències catastròfiques. Si bé les dones són històricament i sistemàticament les més afectades pels conflictes armats, la seva veu és gairebé inaudible a la taula de negociació : només s'inclouen en 1 de cada 10 processos de pau . Enmig de les múltiples celebracions i campanyes que envolten la Diada de la Dona, aquesta xifra, juntament amb la dada que ens fa arribar Mans Unides sobre la violència que encara té rostre femení en més de 59 conflictes actius, hauria de ser un crit d'alerta. Se les insta poc o gens a la inclusió en prevenció i resolució de conflictes, i, de moment, són principalment les que en pateixen les conseqüències. Tenim un històric positiu, però: quan les dones s'inclouen en processos de negociació per la pau, aquesta té més garanties de durada . No cal ser un expert en geopolítica per constatar que el món no va com una seda. L'Índex Global de Pau 2025 ja ens va avisar que vivim en un planeta menys pacífic, amb una debilitat creixent dels mecanismes multilaterals de resolució de conflictes, reflectida en els més de 78 països involucrats en guerres més enllà de les seves pròpies fronteres. I aquí és on hem de ser honestos amb nosaltres mateixos: la globalització és un flux constant; entrem i sortim de les problemàtiques mundials. Europa no és el llogarret d'Astèrix aïllat ni una fortalesa impermeable. Estem interconnectats, també amb els mals del món. La violència global, per desgràcia, té aquí el seu ressò. Dones que han perdut familiars a la guerra i han aconseguit arribar a casa nostra, víctimes de matrimonis forçats, embarassos no desitjats o violències diverses, ens recorden que no som l'Europa de "ni un paper a terra". També tenim mecanismes que fallen i petites violències quotidianes que esdevenen monstres. La participació de les dones en els processos de pau no és una quota, sinó una condició de necessitat. És la millor salvaguarda contra la violència de gènere en conflictes i un pilar per donar suport a situacions de postconflicte I, amb tot, Europa, amenaçada i trontollant, continua sent un far . La Comissió Europea contempla mecanismes d’inclusió de dones en presa de decisions que evidencien un canvi. Continuem defensant els drets fonamentals i som, malgrat totes les imperfeccions, un lloc on poder negociar, on els drets (encara) es poden reivindicar, cosa que en molts altres indrets no és ni tan sols imaginable. Això no és un eurocentrisme esquifit. Defensar Europa com a lloc i com a projecte és constatar que des d'aquí ens comprometem contínuament amb la defensa dels drets humans, que són per definició universals, i que en altres llocs es bandegen impunement. La participació de les dones en els processos de pau no és una quota, sinó una condició de necessitat. És la millor salvaguarda contra la violència de gènere en conflictes i un pilar per donar suport a situacions de postconflicte . Les dades són clares i contundents: incloure dones en les negociacions eleva un 20% la probabilitat que un acord duri més temps. Com a avaluadora i participant en projectes europeus, he pogut visualitzar dades, protocols i accions reeixides de dones que encapçalen negociacions que funcionen. Les dones no sols assoleixen la pau, sinó que l'enriqueixen incorporant reformes polítiques, socials i econòmiques més inclusives, enforteixen els sistemes d'alerta primerenca i redueixen la violència abordant les seves arrels, com la desigualtat de gènere. La seva participació civil redueix un impressionant 64% el risc de fracàs en la implementació dels acords (segons ONU Dones). Mans Unides, que des del 1959 treballa com a ONG per al desenvolupament, ho té clar: la formació de dones lliures i amb capacitat de decisió és fonamental per la resistència i per irradiar el bé a les comunitats. La dona no és la solució màgica a tots els problemes mundials, però la seva absència en la negociació és una pèrdua global de dimensions simplement desastroses. I, per fortuna, això es pot i s'ha de remeiar. Negocia, no "per" la dona, sinó "amb" ella.