Les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya són tres comunitats que tenen molt per dialogar. No és tan sols la llengua o la cultura allò que uneix aquests tres vells estats de l’antiga Corona d’Aragó, sinó també el fet de constituir un dels principals pols de creixement econòmic i demogràfic dins un Estat espanyol que, sistemàticament, ha tractat aquests territoris com a terra conquerida i objecte d’espoli. Per això, qualsevol intent de posar en comú iniciatives o donar resposta als greuges compartits sempre ha topat amb entrebancs que han impedit vertebrar aquest espai natural de cooperació, històricament unit amb estructures de caire federal.Ramon Muntaner, el cronista del segle XIV, ho deia ben clar quan es referia a les debilitats i fortaleses dels estats que integraven la monarquia catalanoaragonesa: «La mata de jonc té aquella força que, si tota la mata lligau amb una corda ben forta i tota la voleu arrabassar, vos dic que deu homes, per bé que estirin, no l’arrabassaran ni encara amb molts més; i si llevau la corda, de jonc en jonc, la trencarà un fadrí de vuit anys, que cap jonc no hi romandrà».Per aquesta raó, a la ciutat valenciana de Vila-real, entre els dies 27 de febrer i l’1 de març, s’han duit a terme les jornades Mata de Jonc que, organitzades per la Federació Llull, han posat les bases d’un espai comú de debat per prendre consciència de l’existència d’una realitat compartida i generar iniciatives conjuntes que, des de la societat civil organitzada, puguin incidir tant en els àmbits públics com en els privats de presa de decisió. La qualitat i la diversitat dels participants, tots ells líders potencials d’entitats de tota casta, han posat de manifest l’existència d’una aposta de futur que s’ha de saber traslladar al món de la política, de l’empresa, de l’associacionisme més divers o de la cultura en les seves múltiples expressions.Les Illes Balears són un país que s’ha de saber fer respectar, però hem de ser conscients de les nostres fortaleses i debilitats, i de quins són els socis amb qui compartim interessos i greuges. Sentimentalment, cadascú es podrà sentir diferent o no, però Catalunya, València i Balears es necessiten mútuament en la defensa i promoció d’allò que és propi de cada un d’aquests territoris.