L’ocupació il·legal d’habitatges s’ha convertit en un dels problemes que més preocupació genera entre els ciutadans de Balears. No és un debat abstracte ni ideològic: és una realitat que afecta famílies, comunitats de veïnats i barris sencers. Darrere de cada cas hi ha persones que han fet feina durant anys per poder comprar un habitatge i que, d’un dia per l’altre, es troben amb la impotència de veure com casa seva és okupada sense que el sistema respongui amb la rapidesa que hauria de fer.Per aquest motiu, el PP Balears ha registrat al Parlament una proposició de llei contra l’ocupació il·legal. Ho feim perquè creim que les institucions tenen l’obligació de donar resposta als problemes reals de la societat. I ho feim també perquè la llei que aborda aquesta qüestió, tot i haver estat aprovada al Senat, continua bloquejada al Congrés dels Diputats.Aquest bloqueig té nom i llinatges. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, manté aquesta iniciativa paralitzada dins un calaix des de febrer de 2024, impedint que continuï la seva tramitació parlamentària. La conseqüència és evident: milers de propietaris i veïnats continuen avui desprotegits davant l’ocupació il·legal.Les xifres ajuden a entendre la dimensió del problema. Segons dades del Ministeri de l’Interior, l’any 2024 es varen registrar a Espanya més de 16.400 denúncies per ocupació il·legal d’habitatges. A les Illes Balears en varen ser 514, cosa que suposa un increment del 27 % respecte de l’any anterior. Darrere aquests números hi ha històries d’incertesa, de conflictes veïnals i d’una sensació creixent de desprotecció.En els darrers anys, a més, s’ha anat instal·lant des de determinats sectors de l’esquerra un discurs que sembla qüestionar la propietat privada, com si tenir un habitatge fos gairebé un motiu de sospita. Però la realitat és ben diferent: per a la immensa majoria de famílies, un habitatge és el resultat de l’esforç, del treball i de l’estalvi de tota una vida.La llei que ha registrat el Partit Popular al Parlament cerca precisament protegir aquest esforç i reforçar la seguretat jurídica. Entre altres mesures, plantejam el desallotjament en un màxim de 24 hores –o immediat en cas de delicte flagrant–, el reforç de les penes per usurpació, la persecució de qui promou o incita les ocupacions i l’agilització dels procediments judicials mitjançant judicis ràpids.També introduïm eines perquè les comunitats de propietaris puguin actuar davant activitats il·legals vinculades a ocupacions, volem prohibir l’empadronament en habitatges ocupats il·legalment i establir mesures fiscals per alleujar la situació dels propietaris afectats.No es tracta d’un debat partidista. Es tracta de defensar el respecte a la llei, protegir la propietat privada i garantir la convivència a les nostres comunitats de veïnats. Les institucions han d’estar al costat de qui compleix les normes i de qui ha fet un esforç per construir el seu projecte de vida.Per això esperam que aquesta iniciativa pugui comptar amb el suport dels diferents grups parlamentaris. Perquè protegir els propietaris i reforçar la convivència no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó una responsabilitat compartida.