Mentre el xérif Trump decideix quins dirigents executa, quins empresona i quins poden seguir lliures, Rufian remou l’esquerra a l’Estat. Conviden a pensar en mínims comuns múltiples i màxims comuns divisors, en com mancomunar esforços, en la necessitat d’orientar la desnortada Europa (la conservadora Von der Leyen s’ha dat per vençuda) i reconstruir les runes de l’ONU.Si la democràcia concilia drets i llibertats individuals amb la integració en comunitats polítiques, el federalisme concilia sobiranies i igualtat humana. No és, o no només, una manera d’organitzar un Estat, és la manera d’encaixar esferes de poder de manera telescòpica, una dins l’altra, sota el principi de subsidierietat. Avui, negar-se a la federació, és condemnar-se, més que a la insignificança, al vassallatge. Els partits polítics que assumeixen l’engranatge federal s’haurien d’articular de manera congruent, gelosos del propi autogovern, però bastint federacions amb espais de decisió pròpia. Han de contribuir a forjar els espais polítics que afirmen, quan no estan prou institucionalitzats, com els Països Catalans. Ni tan sols l’aspiració a la independència justifica no fer front comú amb els que respecten l’autodeterminació dels pobles.Les coalicions es mouen a un altre nivell, no són un precipitat ideològic, com ho és l’aposta federal, sinó simple intel·ligència tàctica. Serveixen per acoblar-se a les exigències del sistema electoral o per assolir governs.Mai és fàcil l’equilibri entre la fidelitat a les pròpies posicions i transmetre amb nitidesa als ciutadans una oferta política, amb el preu que s’ha pagar per entendre’s amb altri. El repte és trobar fórmules satisfactòries, simbiòtiques. Els detractors de la democràcia li retreuen retards en l’adopció d’acords i la tendència al guirigall, tot fent l’elogi, més o menys explícit, de les dictadures. No són temps de majories absolutes, però sí de determinació en les solucions, per tant, de pactes. Instal·lar-se en els propis postulats, o, pitjor, en el rancor i el desencís, esdevé perillós per a les llibertats. El nostre Parlament acaba d’aprovar, per llei, esborrar la memòria dels demòcrates. Prenim-ne nota. Caldrà ser agosarats.