Salvador Illa ha iniciat la que pot acabar sent la setmana més important de la seva presidència, ja que, si no hi ha novetats, divendres es votaran les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat , entre les quals una d'Esquerra Republicana. Oriol Junqueras continua esperant un moviment del PSOE que li garanteixi la transferència de la gestió del 100% de l'IRPF a la Generalitat. Durant les últimes hores, el president dels republicans ha comunicat als seus interlocutors que la pilota no és al seu terrat. I que el PSC ja sap el que ha de fer, que no és altra cosa que revertir la negativa de la vicepresidenta i ministra d'Economia, María Jesús Montero , de dur a terme un traspàs del qual n'està radicalment en contra ara i també a mitjà termini. Amb aquesta actitud, Junqueras vol treure's de sobre la pressió que està rebent perquè els 22 diputats republicans permetin la tramitació dels pressupostos catalans. Ho han demanat des del Govern i també els Comuns, així com les patronals Foment i Pimec i els sindicats UGT i CCOO. El cas dels Comuns és especialment cruel per als republicans, ja que la seva oposició a aprovar els comptes del Govern Aragonès el 2024 va ser el que va precipitar —erròniament, en un fallit càlcul electoral— l' avançament d'uns comicis que no estaven previstos fins a més d'un any després . L'últim envit a ERC l'ha fet aquest dilluns el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) amb una “crida urgent” al Govern i als partits polítics amb representació al Parlament perquè aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2026. La institució ha presentat un document amb dotze raons a favor que Catalunya tingui comptes públics, per raons de normalitat institucional i de governabilitat, i també per raons econòmiques i socials. El que crida més l'atenció és com Esquerra de la necessitat n'ha fet virtut i de la pressió al PSC perquè mogui el PSOE, un factor de cohesió intern En un altre moment, els republicans haurien estat molt sensibles a tot aquest clam, però ara les pressions semblen no fer el mateix efecte a Junqueras, que es refugia en el fet que, si suporta la presó, molt més fàcil li resulta fer front a la pressió. A favor seu hi juga la seva convicció que Illa no convocarà eleccions, ja que no se'n donen les condicions, i que errors d'aquesta dimensió només els cometen els republicans. Tampoc es creu els agents econòmics que li diuen que aquest és un escenari polític que el president de la Generalitat no descarta. En aquesta situació, el que crida més l'atenció és com Esquerra de la necessitat n'ha fet virtut i de la pressió al PSC perquè mogui el PSOE, un factor de cohesió intern , ja que a Junqueras li costaria més explicar als seus quadres que s'ha mogut a canvi de res, o de molt poc, que resistir en aquesta posició. Encara més, creu que ja ha estat prou generós garantint al Govern l'ampliació dels suplements de crèdit que necessiti i que hauria de tramitar al Parlament. En aquest escenari, la pressió fins divendres també serà per al president Illa, que només vol contemplar-ne l'aprovació o l'aprovació . Potser no hauria hagut de ser tan radical si no comptava amb els suports, però això ara ja és passat. També és veritat que fins a aquella trobada de Junqueras amb Sánchez a la Moncloa no hi havia elements, diuen, que els fessin pensar que els comptes poguessin esgarriar-se. Tot i que els dos partits no volen augmentar la tensió, tots dos són conscients del mal rotllo d'aquestes últimes setmanes i miren amb un cert vertigen el pòsit que pot deixar si no ho recondueixen abans del dia 20. Però, mentrestant, els fulls del calendari van caient i des de la seu del carrer Calàbria es limiten a repetir: Que ho demani a Sánchez!