Cada episodi electoral, com les recents (i inacabades) municipals franceses de diumenge, confirma una impressió tan indeleble com incòmoda: els candidats no deixen de parlar de canvi i els electors saben que, per sort o desgràcia, res o poc canviarà siguin quins siguin els resultats. Fa uns anys flotava en l’ambient electoral la flaire de la corrupció, però sense que se n’hagi esvaït la causa, ni molt manco, ara hi dominen noves pudors, entre altres motius per joies de molts quirats com aquesta del director de l’oficina catalana antifrau: «No aplicam la llei (per perseguir la corrupció) perquè ningú ho fa». A França s’ha divulgat una enquesta, feta pel Cevipof (Centre d’investigacions polítiques, enquadrat en l’estatal CNRS) que confirma que diumenge passat el 30 % dels ciutadans no tenien com a primera cabòria, a l’hora de votar, ni el poder adquisitiu, ni la inseguretat ni la immigració sinó la responsabilitat dels polítics, un percentatge que triplica el de fa una dècada. Guénaëlle Gault, directora general de l’Observatori Societat i Consum que col·labora amb el Cevipof, ho resumeix així: «L’essència mateixa de l’activitat política és resoldre problemes col·lectius. Quan la mateixa política esdevé el problema principal, és evident que tota la racionalitat democràtica es veu afectada». Obvi, no?