Amb la desfeta definitiva de Podemos i Sumar a les eleccions de Castella i Lleó, el PSOE de Pedro Sánchez s’ha convertit en el darrer bastió de l’esquerra espanyola davant la dreta dura i l’extrema dreta. I no només davant la dreta dura i l’extrema dreta espanyoles, també les occidentals: els discursos de Sánchez criticant l’expansionisme criminal i irresponsable de Trump i Netanyahu varen convertir-lo durant un parell de dies en paladí i icona de la progressia mundial. Heroic i exemplar Pedro Sánchez! Heroic i exemplar? Un cínic de campionat. Recordem que el PSOE que ara es presenta com un bastió contra l’avanç de l’extrema dreta de Vox du anys donant joc a l’extrema dreta de Vox. El PSOE va alimentar Vox mediàticament i parlamentàriament per posar el PP en una situació incòmoda i per restar-li vots en les diferents eleccions. El curt-terminisme electoralista era la seva brúixola, i no els importava cap a on podia degenerar tot plegat. El patró estratègic del PSOE amb Vox a nivell estatal és el mateix que el PSC ha aplicat a Catalunya amb Aliança Catalana. Els socialistes d’Illa han prioritzat el partit d’Orriols com a interlocutor combatiu i l’han validat com a rival polític perquè així dividien l’independentisme i intoxicaven els ideals del catalanisme. Aquest comportament cínic i amoral a escala estatal té la seva correspondència a escala global: mentre el PSOE de Sánchez feia discursos contra la guerra i els EUA i Israel, i a favor dels drets humans, celebrava i enfortia l’entesa amb països com la Xina i Turquia, dos estats amb una nodrida i llarga tradició en exterminis ètnics i vulneracions de drets humans. Pitjor que els discursos mentiders i els dobles jocs, però, són les qüestions de política pràctica. El PSOE diu que vol protegir el benestar dels ciutadans i els serveis públics, però aquest segle XXI ha governat durant molts anys i ha permès que tot s’anàs desfent: salaris estancats, preus disparats, habitatge inaccessible, escoles i hospitals sobresaturats... No tenc cap dubte, perquè basta veure què passa a les Balears, que quan la dreta i l’extrema dreta tenguin el poder a Madrid tot serà pitjor i els ciutadans viurem encara més malament del que ara vivim, però això no eximeix de culpa el PSOE de Pedro Sánchez, ni tampoc les esquerres (des de Podemos i Sumar fins a ERC, Compromís i Més) que, per covardia o egoisme, s’han deixat fagocitar per ell i s’han deixat entabanar per la seva retòrica de fum de colors verinosos.