Un home feliç no té passat, un home infeliç... no té res més». He de suposar que no té res més que passat i això el fa ser infeliç, o no? La frase és de Richard Flanagan, novel·lista australià, de Tasmània per afinar més, al llibre L’estret camí cap al nord profund. Sempre dic que la idea de la meva mort m’acollona un ‘muntó’, que diuen els valencians, em fa infeliç. Per això quan algú opina, par atenció: «No tenc por a la mort. Pens en ella des de que vaig néixer. No m’assusta. Si no pensam en la mort, no estam vivint. No crec en Déu, si existeix ell sí que creu en mi. Jo no visc en aquesta realitat. Som jueu perquè vaig néixer jueu, però no som jueu. Així és la cosa» ho diu Alexandre Jodorowsky, xilè, nascut el 1929, artista. Però... en canvi Dylan Thomas (1914-1953) diu: «No entris dòcilment en aquesta bona nit / Que al final del dia hauria de cremar i fer delirar la vellesa; / enfureix-te, enfureix-te davant la mort de la llum». La nit i el dia. Ja saben de quina part estic.