Tal dia com avui de l’any 1969, fa 56 anys, a Madrid, el general Franco, cap d’estat del règim dictatorial nacionalcatòlic espanyol (1939-1975), també anomenat règim franquista, designava Joan Carles de Borbó com a successor. A partir d’aquell moment i fins a la seva coronació —tot seguit a la mort del dictador (1975)—, Joan Carles de Borbó i la seva esposa, Sofia de Grècia, ostentarien el títol de prínceps d’Espanya (1969-1975). Joan Carles era el segon fill (i primer mascle) de Joan de Borbó, que, després de les renúncies més o menys forçades dels seus germans grans Alfons (per un matrimoni morganàtic) i Jaume (per la seva sordesa), s’havia convertit en el successor del seu pare Alfons XIII. Joan de Borbó no arribaria a regnar mai, tot i que en alguns moments (Guerra Civil/dictadura franquista) va pensar que els esdeveniments internacionals forçarien el general Franco a lliurar-li el poder i podria restaurar el règim monàrquic caigut després de les eleccions municipals del 1931. Joan de Borbó sempre va mantenir una tensa relació amb Franco. A l’inici de la Guerra Civil (1936), va intentar incorporar-se al bàndol rebel, però li ho van denegar. Posteriorment, des de l’exili, es postularia com l’autèntic i únic dipositari de la tradició i de la legitimitat espanyoles . Finalment, va pactar amb Franco que el seu primogènit, Joan Carles, s’educaria a Espanya . Joan posava un peu a Madrid, però Franco s’assegurava que el règim nacionalcatòlic resultant de la Guerra Civil es perpetuaria en la figura i en la tradició d’un rei Borbó. El nomenament de Joan Carles tancava les portes al seu pare Joan i també a Alfons de Borbó, cosí germà del successor i casat amb la neta del dictador. Es va dir que es prioritzava la figura de Joan Carles perquè era fill de Joan, el cap de la casa Borbó espanyola i el referent dels monàrquics espanyols, i no es volia fracturar l’ampli espectre de suport al règim franquista . Però també es va dir que Alfons no era ben vist pel poder econòmic espanyol ni pels analistes polítics de l’administració de Washington, que calibraven un canvi de règim a la mort del dictador. Amb el nomenament de Joan Carles com a successor de Franco, la nissaga Borbó —que havia estat destronada i expulsada d’Espanya després de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i de la proclamació de la Segona República (14 d’abril)— s’assegurava el retorn al poder.