Era un pecat. Que Marvel no hagués estat capaç de fer una versió cinematogràfica amb cara i ulls dels 4 Fantàstics era imperdonable. Cap versió (tronades, com la produïda per Roger Corman el 1994, o toves, fallides i lletges com les dirigides per Tim Story i Josh Trank al segle XXI) feia justícia a la grandesa d’aquesta família de superherois que eren el rovell de Marvel, la pura essència del poder encisador dels còmics de grapa. Al final, el més semblant que hi havia en cinema als 4 Fantàstics era… Els increïbles , que no era ni de Marvel ni eren ells, però era una família amb superpoders amb gairebé el mateix carisma que la unitat formada per Reed Richards, Ben Grimm i els germans Sue i Johnny Storm.